.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dimecres, 12 d’abril de 2017

Quan el silenci trenca la nit de Dimarts Sant a Crevillent...



Crevillent, a onze d'abril de 2017. Dimarts Sant.

La processó del Crist dels Difunts i de les Ànimes de Crevillent continua commoguent-me.
Els quilòmetres i els esforços són ben pagats amb aquesta hora i escaig de gaudi estètic com no hi ha d'altra a les nostres terres. Bé que he procurat no faltar mai, perquè cada anyada, malgrat caminar-se com l'anterior i l'anterior, sempre hi ha algun aspecte que me l'atractivitza. Aquella foscor, la tanta gent com puja i baixa i parla i crida i corre i fa auster silenci en ser que passen els confrares, torxa en mà, enllumenant a tall d'esperits fugissers i evanescents els fragments de Vila Vella que les flames aconhorten...





I està el Crist, poèticament rotund, potent, de Marià Benlliure. I al seu pas el respecte de la gent com s'alça del terra, del més silenci encara, que va trencant-se amb les precioses campanes de fusta, les veus fondes entonant les darreres paraules, l'encens que s'emparra amb la calidesa de la nit i es fa irrespirable en un moment...



Hi ha els rostres ocults que, de tant en tant, deixen anar mirades...



Hi ha una harmonia rara, efectivista també, una posada en escena estudiadíssima per tal d'aconseguir una catarsi inevitable...


I enmig de tanta bellesa com se'ns ofereix i per la qual m'esforce amb tant de viatge i penitència, t'apareix una munió incontrolable de fotògrafs que es fiquen on volen, s'aturen fan la fotografia, es tornen a quedar quiets tot comprovant què els ha eixit, i segueixen bambant, molestant germans i públic sense massa recança tampoc, al bell mig de l'espectacle que ells mateixos estifollen. Fa falta tanta gent, tant de temps i a tota hora i lloc? 

Se'ls en va de les mans la situació, als organitzadors... Potser els pague la pena. A mi, acostumat a arrimar-me a la vora, com tanta altra gent que com jo intenta, tot provant de fer allò que bonament puga la càmera, no m'ix rendible. Em trenca...