.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dilluns, 24 d’abril de 2017

No parem amb tanta alegria com Paco ens dóna...




València, a vint-i-tres d'abril de 2017.

Res, que el dia de Sant Jordi, que és dia assenyalat, m'agafe el cotxe, netet per a l'ocasió, i me'n baixe a Real a per Paco i Pepa. Si Paco diu d'anar a Vivers a la Fira del Llibre, qui sóc jo per contradir a l'home? Acabem fent una bona cotxada i rient per ací i pegant més d'una volta a alguna rotonda per enllà, amaneguem al Cap-i-casal d'aquella manera... Amb la fresqueta que feia a Ontinyent i jo me'n vinc amb cos de camisa justeta..., la darrera vegada que vaig acudir a una Fira d'aquestes, quan vaig signar llibres d'aquells seriosos que feia llavors, amb el senyor Ariño — imagina't com eren de seriosos—, vaig torrar-me de tal manera que, ara, em somric quan Paco li explica a Pepa que el jersei de llana que s'ha triat no sé quines propietats calòriques diu que té que el mantindran fresquets mentre la dona el marmola... Això sí, no pense treure'm el barret, que encara em refredaré per la calba...


M'explique perquè la cosa té suc d'aquell amb polpa... L'any passat, recordes que li feren aquell homenatge tan xulo a Paco al Principal de València? Sí, la gent del Guaix, la Coordinadora pel Valencià de l'Horta Sud, amb un sensefí de xicalla escolar que cantava i cantava tan belles maneres de Paco i els seus amics... Sí. Paco va arribar a afirmar que havia estat un dels moments més emotius de la seua vida... Et situes ja? Val!, reprenc la troca... En aquella ocasió, la presentació de Paco la feu l'Enric Lluch,... 



Va ser espectacular, xe! Jo veia a l'homenot fer-se xicotet, xicotet mentre Enric anava contant un conte tan graciós, amb tanta estima...



...que ha acabat sent llibre, com calia esperar. Per bonic...

I el llibre, dit des d'ara "Paco Muñoz, l'home de la guitarra", l'ha tret Edicions del Bullent, com a número 17 de la col·lecció "Cavallet de Mar". I va signat pel mateix senyor Lluch i, oh sorpresa, per l'Anna Roig també... Anna Roig fou l'autora de l'al·lucinant cartell d'aquella jornada ditxosa... Jo no he vist obra gràfica, ni la que els més reconsagrats artistes nostrats li han dedicat, que emocionara més el Paco. Tant que, en veure's en tamany natural a les portes del Principal valentí, va voler que el fotografiara al davant amb la mateixa postura... Ara, a casa, el té pujant l'escala, el cartell, i no hi ha dia que no s'ature a mirar-se'l eixe Paco tan jove, tan vital i feliç...


 En els dibuixos d'Anna Roig hi ha molt de Paco. Per la gràcia pròpia de la il·lustre dibuixant, però també pel seu mètode de treball, que ha comptat amb l'ajut del senyor Lluch i, supose també, del mateix Paco. Coneixer-lo, bé que el coneix; les làmines bé ho demostren. I eixa coneixença que és estima, t'apareix a qualsevol racó de cada disseny. Veus l'estima als traços i als colors, a la intenció i a la saviesa plàstica d'Anna, una autèntica meravella de persona que mereix el meu aplaudiment... i la teua compra... Jo, amb els de Gael i Candela, Marc, Aiden i Abel, ja he complit amb parròquia, he, he, he... (de moment, que de nebots me'n queden. El que no em quedava és pressupost!)


 Ah, i gràcies a l'editora i als qui van tindre la feliç idea de crear l'homenatge i ara homenatjar-lo de nou, més àmplament i per dibuix i escriptura... Si allò va ser un encert cordial, açò ja ha estat un vertader abraç fraternal... Paco estava com un xiquet, Pepa també, i el nebot, i les germanes i tutti quanti ens acostàvem a ells... Només cal veure la cara de Rut en presentar-li Paco... Per ací hi ha una fotografia d'ells dos, no sé per on l'he posada ara..., però la bona, la que Rut es troba tan emocionada que no pot parlar, eixa només la passaré als dos protagonistes de la imatge. Hi ha intimitats tan intenses que mereixen un respecte. Jo mateix, en conéixer hui a una de les escriptores de la meua llunyana infantesa, la senyora Empar de Lanuza, dec haver fet una composició de rostre més que patèticament commoguda. L'havera abraçada... Només he encertat a aclarir-li que des del seu "Savi rei boig" la seguisc... Això sí, li ha demanat que es fera amb mi i amb Paco un fotot... Només fixa't en la meua mà com se l'abraça per entendre el calibre del caliu que s'hi respirava vora aquell microescenari i la paradota, després, de la gent del Bullent...



 I és que, si Paco és aglutinador de preciosismes corals, el senyor Enric Lluch és un autèntic nigromant en aquest ofici d'engalipar la xicalla amb els colors de les històries més belles contades amb paraules feliçment atrapadores... Ausades que fan bona parella...! Paco diu que Enric l'ha presentat cinquanta mil vegades i que no sap encara com s'ho fa per no repetir-se mai i sorprendre'l sempre... Ai, eixa és la sort que segueixen els prestidigitadors narratius, que són capaços de desaparéixer d'una signatura de llibres així, per encantament, tot substituint-la per una paella que esperem li anara tan bé com ens va anar a nosaltres, quin profit, l'arterioesclerotitzant dinar que vam acabant fotent-nos...


I ací Pepa amb el senyor César Amiguet, conversant entre presentació, presentació, signatura, solanada, gent i més gent, les ametles que Ángel José i jo acabàrem, la rosa de Rut que vol comprar-se el llibre de Frida, el Cendreta que va acabar venent-me un Espill (o llibre de les dones) i mil històries més d'aquelles que, si ens asseguérem a recomptar per recontar, no les creuries.



A veure, redell! Si vos faig una foto "oficial" perquè se la quede Paco de record, es pot saber on vos poseu a mirar vosaltres dos, albercocs del Patriarca? L'única que ix com cal és l'Anna, xe... ! Doncs vos foteu i vos pose en blanc i negre. Anna segueix eixint molt millor que vosaltres...



 I clar, tota la gent que s'hi apropava volia la seua fotografia. Amb el què costa això..., res, ja em tens disparant de càmera. Total, si me l'he comprada per a la gira de Paco, per què no rodar-la ja? Ací en teniu unes poques... La resta, demaneu-li-les a don Francisco, que les tindrà properament...


Ara... Ja he trobat la foto de Paco amb Rut, xe... Au, Rut, ja pots presumir de ser amiga del tio Paco...


I tant de Paco, tant de Paco... Heus ací un magnífic somriure de Pepa. I no em vingues ara, Pepa, amb que no l'havia de publicar, que si et fa vergonya, que si pataplim i pataplam, que tu també tens la teua part de mèrit en tot açò..., recontra... I com em digues que no has eixit preciosa...


 Altra de les fotos que m'agraden..., Paco amb la família més propera... Ara que pense, l'única foto que no he fet encara és amb Mireia... Iep, tu, Mireia... Quan et pille per davant no hi haurà qui et salve... M'has de contar si li va agradar el merengue a Arturo, eh? I sàpies que ta mare vol compartir amb tu la llepolia aquella que li vaig dur de la processó de Divendres Sant... Si és que un dia d'aquests ens cucarem de tant de dolç...


I aquesta foto mereix explicació. Els posa al meu davant el potser millor artista fotogràfic de la ciutat de València, el senyor "Flaco". Què faig jo? Alçar el braç per treure la mateixa imatge en perspectiva diferent... he, he, he... Segueix sent Anna la que millor sap posar...


I heus ací la prova del què deia jo... A que sembla que Paco vulga vendre un llibre...?


I entre uns i altres, altres i uns... Paco es va quedar ben cofoi amb la signatura que li feu al senyor Conseller... Ei, que les que dedicà als meus xiquets també són d'aquelles bones... I la que em va fer a mi l'altre dia, per a què dir res, que m'emocione...


... com m'emociona aquesta foto.  Ai...!


I amb el cabet a la feina. Paco signava i Anna dibuixava meravelles en un iàmbic! Bona cosa de llibres que signaren els dos i ben content que se n'anava cadascú a casa, acompanyat per l'home de la guitarra...


Per cert, Paco, parlant de la guitarra... Li has contat a l'Enric com apareixes des de fa anys i panys al meu betlem? Segur que si et veu l'Anna es parteix del riure... Bé, quina manera més bonica de passar el matí a una València desconeguda, per amable... Ara, que agrade el llibre i que molta gent puga compartir l'estima que atresora i encomana...

De ben segur que, si has arribat fins ací amb tanta lectura i tanta foto, no tardaràs en buscar el teu exemplar. No dubtes que hi ha algun esperant-te...


1 comentari:

Bullent Edicions del ha dit...

Ací el vídeo amb l'entrevista que Manolo Gil va fer a Enric Lluch Girbés, Anna Roig Llabata i Francesc Muñoz ja està editada i es pot veure.
https://www.youtube.com/watch?v=3G3-093ehho