.

.
"Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries. Si enllosassen la terra, brotaries/ per les mateixes juntes... I en pocs dies/ les lloses més pesants alçaries".

Martí Domínguez Barberà.
.


Falta ben pooooooooooooc....!

.

.

divendres, 28 d’abril de 2017

Joanot Martorell ha tornat a la vida, i va armat...



Biar, a divendres vint-i-huit d'abril de 2017.

Puix senyor, per art de nigromància, i sense adonar-me'n, com pràcticament no me n'assabente de res del què s'ocorre i passa al meu institut —i no és pel meu oït de campaner—, m'he assabentat que missenyor mossén Joanot Martorell visitava hui el centre cultural de Biar. 

Sembla ser que l'ínclit consell de la Vila ha tingut a bé dur-lo a l'església dels exclaustrats frares franciscans per tal que tal estrenu com fracassat cavaller ens explicara de la seua vida i de la del seu Tirant. Ha fet bé i ha estat un ple goig poder conéixer de primera mà històries tan diverses, atrevidament sinceres, i sempre dites amb llengua clara, sobre els personatges que concentren el rovell del nostre segle d'or literari. Diuen que és per tal de continuar amb les activitats empeses en honor dels llibres i les roses que decoren l'altar social de l'estel dels cavallers, que és el sant Jordi matadracs megalomàrtir. Nosaltres, no eixim del nostre estupor! Admirats n'estem! Sembla ser que els Trénor i la Conselleria de torn s'han esforçat de valent i han extret amb diligència l'ADN mitocondrial dels ossos aquells que han trobat a Sant Jeroni de Cotalba fa cosa de mitja anyada i que atribueixen a la pobra Isabel Martorell, esposa primera de l'alt Ausiàs March, morta prenys, i han reconstruït a lloança de Déu i del seu poble, aquest cavaller calavera ple de raons i males puces que és en Joanot.




La meua més bàsica i terrana enhorabona al senyor Joan Nave i el seu Esclafit Teatre. M'ha convençut el seu "Joanot", un monòleg més que saberut i saborós, gens impostat i intens de mena. Un Joanot vençut per l'edat, el fred i la pobresa, que s'ha tirat quatre anys escrivint el Tirant, ens els conta —gloriós resum—, i ens reconta la seua vida i miracles laics i xafarders i luxuriosos: els d'un home excessiu que viu la decadència de tot el món que ha conegut, que ha perdut tot allò que podia perdre sense més guany que les ganes, encara, de lluitar contra el món, com si fos un boig que ha perdut l'oremus no per llegir tantes novel·les de cavalleria com aquell literari Alonso Quijano, sinó per haver-les malviscut.

Demà, durà el Tirant a ca'l senyor Martí Joan de Galba per tal d'empenyorar-lo per cent rals. 
Supervivència...



És clar que l'acústica eclesial no és gens adequada i que m'he perdut alguna vegada fent callar uns alumnes de tercer d'ESO que no estaven per més orgues que els que entaforen tot l'alumnat aquests dies: que si hui anirem a les festes d'Onil i que si prepararem els locals perquè en no res, ja tenim per ací la Mahoma i la Mare de Déu de Gràcia, cara i creu d'una mateixa moneda, el sentiment. Sort que havia acabat aquesta setmana mateix de fer totes les explicacions necessàries als alumnes de primer de Batxillerat. Els qui han arribat a entrar a l'obra, que alguns bé que s'han escapolit mentre baixaven xino-xano, de ben segur que han quedat sorpresos per la intensitat actorial, per la versemblança absoluta del tot plegat i, per suposat, pel tallant esmolat de la història...



Si aconselle aquesta obra pel públic escolar, em preguntaven..., sí i no. No per aquells que estan per passar perquè al món cal que hi haja de tot; pels qui no tenen més esperit que el que puga tenir el propi telèfon mòbil. No pels qui es deixen dur per qualsevol ventada encantadora... No pels qui no tenen l'esma de ser ells. La resta, la minoria, els qui poden descobrir tant la màgia de personatge, obra i fet teatral perquè ells mateix s'hi senten esperonats per aquestes incitacions, trobaran tot el goig possible en l'experiència... I tant que és aconsellable, i tant...


Tant l'aconselle que puc arribar a categoritzar que aquest monòleg més que no per infants desassorits, pot arribar a encativar un públic més aviat adult i interessat en aquests menesters. No quedaran decebuts. Jo mateix, lluny del món escolar, em complauré si tinc l'oportunitat de poder repetir amb més calma l'esperiència...



Perquè senyores, senyors, l'obra s'ho val de totes, totes. L'ambientació excel·lent. la senzillesa d'elements ben usats, la textura de robes i llums, i el mateix Tirant fantasmal que presideix aquella cambra de solituds, de post tortament inclinada cap tots els buits i amb les pàgines gastades fent de catifa al sentiment arnat d'un Joanot que s'hi resisteix a deixar de viure, enamoren...