.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

divendres, 14 d’abril de 2017

Dins del Silenci...




Soledat a punt d'iniciar el Silenci. Foto de Juanjo Alcaide.


Ontinyent, mitjanit de Dijous a Divendres Sant de 2017.

Amb aquest, han estat ja quinze els Silencis que les confraries de l'Expiració i de la Soledat hem realitzat. Enguany, tot ha anat rodat i, en acabar, ens hem felicitat cordialment. Ha estat tot un èxit de participació, de públic, d'oratge i, sobretot, d'horari... Jo he acabat esgotat mentalment, que no física. Per sort, ara que sóc a casa al costat d'una botella de Vichy, el nolotil que vaig a prendre'm per combatre el dol del ronyó i l'ordinador en què m'acaben d'entrar les me-ra-ve-llo-ses fotografies que ens ha regalat Juanjo Alcaide, puc descansar el cos i dir-me que sí, he sobreviscut a moltes malvestats, però no podria haver-me perdut per res un Silenci tan viscut, tan intens, tan sincer també. 

El Macip de la Soledat esperant, junt els germans de l'Expiració de Xàtiva, l'inici de la processó. Foto de Juanjo Alcaide.

Les llums s'han apagat passant cinc minuts del darrer toc formal de Trebanelles. Ha fet un amagament primer... Llavors, la Majordom de Processó de l'Expiració i jo mateix, com a Macip de la Soledat, ja teníem les nostres torxes enceses. Hem anat cadascú a prendre els pebeters que més a prop teníem i hem donat llum als convidats de l'Expiració, la confraria socarrada de Xàtiva del mateix nom. Ha vingut l'Andador de la Soledat amb el seguici inicial, ha demanat permís per començar. "Germans confrares, doneu permís per iniciar la Processó del Silenci?" I en assentir el President de l'Expiració i el meu Germà Major, el de la Soledat, m'he dirigit amb la Majordom a fer els tres colps a la porta. Enguany li he cedit l'honor, i res, que als colps s'ha obert la Porta de les Dones i ha eixit la creu de guia... Totes les confraries i germandats que ens han acompanyat han vingut des del Fossaret amb els penitents de cadenes, molts, i de creus, i amb els personatges bíblics: Sant Joan de la Palma, sempre una dona jove; el Judes que proposà Judes en persona; Sant Pere amb el pollastre dissecat; Pilatos i el criat; l'Ecce Homo; Jesús amb la creu, a qui la Santa Dona Verònica ha torcat la suor que queda marcat amb el Crist dels Carrasca que vaig regalar a la Confraria, el Crist de ma tia Mila... Que si els romans (com de guapo estava Salveta...), que si la Magdalena, fabulosa... En encantar-te ja estem camí del Carrer Major de la Vila, amb el Campanar ple de torxes cantant el Passi de trebanelles i la lluna que ja minva al capdamunt...


Els germans de l'Expiració van donant-se foc.

 Ara, queden les anècdotes que demà contarem i no pararem de recontar... Jo, poc puc dir. Potser que he fet callar a la gent més vegades que en cap altra ocasió, o que eixa mateixa gent s'ha esglaiat, exagerada, cada cop que els portadors de la Soledat treien en dansa el seu art per superar els tants cables legals i il·legals que embruten el nostre barri medieval. Ah, i he provat la xocolata, cosa que mai no havia fet... A Juanjo li ha sentat mal... Igual amb un caramelet dels meus... Enguany he dut caramels, però només per a ús intern, pels confrares i confraresses... Demà sí que trauré al carrer tot l'arsenal que he comprat a Ca Beamut d'Oriola, sí... 



Els portadors de la Soledat esperen l'inici del seu treballós processionar. Foto de Juanjo Alcaide.
Tot ha anat bé? Ara vindrà el cas de les idees. Ja en tinc alguna que es proposarà. com toca, en l'esmorzar pericanístic de demà... Ronda ja de fa anys el Senyor de les Mosques, que ja té el disseny fet... Però com que ja he trobat confares addictes a la Bola, potser serà ja hora de proposar un estudi seriós per evitar la Magdalena i el Regall i rebentar el món pujant el Cantalar de la Bola i fer entrar la processó per l'antiga Torre de l'Atxa, l'entrada medieval de la nostra Vila Reial. Hi ha res impossible per al Pas de l'Ajuntament? Sí, que l'Ajuntament faça treure els cables, que la gent calle quan la Soledat ha passat, que...


El Crist de la Misericòrdia ix per la Porta de les Dones. Foto de Juanjo Alcaide.
I hi ha encara el Sanedrí, i el cant dels Motets (en tenim dos de preciosos...). Per cert, posats a recuperar, si demà em recupere, he fet la proposta promesal de cantar un trosset dels goigs a la Soledat que vaig composar en el centenari quart. Diu l'ex-Andador que faça el favor de cantar-los en acabant tot, que no ploga en el Sant Soterrar...

Fent temps. Foto de Juanjo Alcaide.
Des de la capella de la Trinitat, la Soledat avança. Foto de Juanjo Alcaide.

 Doncs bé, ja estem a Divendres Sant. El dia de la mort del Senyor marca l'any venidor, diu el refrany. Que siga tot de profit l'endemà... Gràcies confraresses i confrares, per tot l'esforç que heu fet...

És encara un orgull, amb vosaltres i per vosaltres, dir "Som Soledat". I ser el vostre Macip, per a mi, el més gran que pot passar-me.


Comença l'anar del Pas de l'Ajuntament. Foto de Juanjo Alcaide.

 "Que la vostra Soledat/ siga nostra companyia".

Bona nit i fins demà pel matí.

Hui, somiaré les Trebanelles...



El Macip de la Soledat dóna foc a les confraresses i els confrares. Foto de Juanjo Alcaide.