.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dimecres, 26 d’abril de 2017

Comença la gira de Paco Muñoz...!




Ontinyent, a dimecres vint-i-sis d'abril de 2017.

Doncs bé, entre unes coses i altres ha arribat el moment que Paco comence la seua gira. Em fa molta gràcia que siga el proper divendres, el vint-i-huit mateix. Per què? Molt senzill. T'has fixat que es tracta de l'últim divendres d'abril, i el camp ple de flors... Doncs sí, es posa en marxa el mateix dia en què els Pelegrins de les Useres fan la seua caminada cap a Sant Joan de Penyagolosa... Saps que no crec en les casualitats, així que trobe un auguri meravellós en aquest joc. Mentre els Pelegrins estan purgant a base de fum de pi banyat en la Cova d'aquell recòndit monestir els pecats del seu poble, Paco estarà esbandint malestrugances a l'escenari. Per fi Paco sobre l'escenari... M'ho crec perquè conec la seua força i la il·lusió que ha posat en aquest retorn. Paco vol cantar els "Amics Poetes", era una espina massa endinsada en la pell, d'aquelles que molesten a cada pas, no haver presentat en públic el seu, de moment, darrer disc... 

Ha estat molt de temps esperant, preparant l'ocasió... Escoltant que si estava malalt, que si tal i mesqual... Com diria l'admirat David Mira, li furte les paraules, Paco té una mala salut de ferro! Ja veuràs com el seu esperit i el seu gest és el d'un jove il·lusionat i com encara t'encomana l'energia que dolla sense aturador, com aquella font a la què li picaren el nom... 

És, però, i cal dir-ho, una gira atípica aquesta. Sabem que comença a Almussafes el proper divendres, i que seguirà al Castelló de la Ribera Alta, el 7 de maig. Té aparaulat ja el teatre Antonio Ferrandis de Paterna pel 6 d'octubre i vol concloure el passeig pel país al Principal de València, després de passar pel Castelló de la Plana Alta, per Alacant i, això espere perquè serà més que preciós veure'l com se l'estimen, a Cocentaina... Però no es poden donar més dates. Els nostres ajuntaments són així com som nosaltres de tranquils, i els seus programadors culturals van com van, a colp de pressupost uns, de capricis alcaldístics-regidorials altres... Poc a poc, a mesura que vagen confirmant-se dates, veuré de dir-te-les i aclarirem si finalment vindrà a Ontinyent, quan cantarà a Algemesí... Un servidor, com farà més d'un dels seus seguidors, no pensa perdre's massa oportunitats d'aquestes d'agrair a Paco el seu menester... Eixa és una altra, no és una gira d'acomiadament que diuen per ahi... És una gira de presentació del disc "Amics Poetes". Que de projectes, Paco en té un bon grapat en ment... I encara nosaltres el punxem: el diumenge a Vivers, no va dir que no a una bestialitat que li vaig soltar mentre Rut i Ángel José em miraven al·lucinant pel meu atrevit proposar-li una idea que segur que no me'l va deixar dormir... 



Doncs bé. Comencem la roda aquesta en què el senyor Enric Murillo, que mereix un monument i algun dia li'l farem, ha posat els seus cinc (i més) sentits tot preparant un espectacle a l'alçada de l'artista..., dels artistes! Serà impagable del tot, i no ho dic perquè l'entrada serà lliure, no, gaudir de l'acompanyament que embolcallarà Paco. Ei, que Ina Martí i Apa, sí, Apa, cantaran al seu costat. I dit açò, poc més cal afegir. I ho dic en respecte, i m'alce de la cadira en escriure-ho com supose que t'hauràs alçat tu en llegir-ho... 

Per que vages fent goleta, i amb la suposició que ja coneixes l'entrevista, et passe el treball que Pau Benavent va fer fa no res per a la Televisió de Catalunya sobre Paco. Només cal que entres ací, perquè el blogger aquest no deixa que pugues accedir-hi directament, xe!

A veure, no és un mal reportatge, en nou minuts encabir el què és Paco no pot ser possible ni pels mateixos Titans. I moltíssimes gràcies, que eixos nou minuts multipliquen l'interés que han mostrat els mitjans valencians "histèrics" per ell... A més, és pels catalunyesos i per això cal tirar de la veta tòpica... A mi, em deixà un poc gelat, però és que espere molt d'aquestes oportunitats; espere que algun dels grans periodistes valencians puga atrevir-se algun dia a entrevistar Paco i treure-li amb art tot allò que a mi em meravella de la persona, de la trajectòria, de tantes coses com aprenc cada vegada que m'embadalisc escoltant-lo. Per més que després no tinguem cap lloc per publicar o editar el treball...

Bo, no t'entretinc més. T'espere a la Sala d'Actes del Centre Cultural d'Almussafes el divendres vint-i-huit a les deu i mitja de la nit. Procura vindre un poc abans perquè igual s'omple i tal... Entre totes i tots, anem a veure si satisfem el vici aquest que té Paco de voler sentir-se estimat...