.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dimarts, 4 d’abril de 2017

Com conservar les palmes...




Ontinyent, a quatre d'abril de 2017. Dimarts de Passió.

Al meu poble, la palma blanca, trenada o llisa, pel proper Diumenge de Rams, sol comprar-se en el Mercat del Dilluns. Així que, qui no se n'haja fet amb una a la Plaça, ja veurà com s'ho fa per regalar-li-la al fillol o la fillola com és costum, o a qui siga...

Un servidor ja no usa d'aquestes obres clàssiques del nostre tradicionari. Fa temps que, si me'n merque alguna, és el mateix dia del Ram i en alguna de les paradetes que, sobretot vora la parròquia de Sant Josep, munta algun tractant més o menys il·licità. Sí, i no em costa reconeixer-ho: jo sóc d'aquells que, com diu el refrany, fan arribar les palmes d'Elx el matí de Pasqua... Això sí, el que jo solc adquirir és una palmeta d'aquelles xicotetes, d'ullal i imperdible. Les trobe precioses, fascinants del tot, tan menudes i amb tot l'art de cistelleria que atresoren i mostren.

Ara bé, sempre se'm fan malbé ben prompte, i és perquè la cultura de la palma, i el seu manteniment, no són massa coneguts per la gent de muntanya i menys encara per un manifasser com jo... Ací, solem limitar-nos a conservar la peça en la foscor, i si pot ser amb la base en contacte amb un got amb aigua, perquè el diumenge proper puga lluir com pertoca i, si es desitja, ben carregada de bombons i llepolies, a més de llaços, mentre cantem l'"A mi, a mi.." ontinyentí. "Mera" que m'agraden les que prepara la meua confraressa Encarna pels seus néts... Sí, la de la fotografia que encapçala aquest quefer és de les d'ella... Quina manera més dolça d'entretenir-se mentre l'ordinari del lloc va fent desfilar pel sermó la Passió sencera...

I veus?, és això de la hidratació de la palma el què realment importa. No anem massa desencaminats per aquestes contrades... A Elx, els qui s'hi dediquen s'hi esmercen a consciència, que les tenen temps a cambres on cremen sofres i produeixen vapors per tal que ens arriben groguitoses i fresques, com els maigs de les Carmelites en el Monument de Dijous Sant...

Espigolant ací i enllà, m'he fet amb un seguit de consells per protegir les palmes després de Rams i que queden lluïdes i fresques per temps, que em complau guardar-les al despatx fins que es fan d'un marró ressec que fica en pena... Sóc jo molt de penjar banderes al balcó, però no palmes. No m'agrada això que siga l'única invocació formal eclesial contra els mals esperits que encara es manté, i clar... 

Bé. Hom aconsella mantenir-les en lloc fresc i sec i dins la bossa de plàstic amb què solen entregar-se fins el darrer moment. Diuen que així poden aguantar setmanes. 
Les que m'agraden ara, les de solapa, diuen que dins la nevera poden conservar-se ben bé, perquè el fred en perllonga la frescúria.
En tornar a casa, caldria tancar-les hermèticament i, de tant en tant, pulveritzar-les amb aigua per tal de rehidratar-les. Fins i tot, si ja les trobem resseques, poden ser submergides un minut en aigua a temperatura ambient. Cal comptar amb què els productes amb què es tracta la palma blanca no permeten el seu contacte amb el metall. Per això, els imperdibles cal treure'ls el més aviat possible...

Au, ves pensant què et poses per anar mudat com una altra classe de palma, el margalló, el diumenge. Jo, estrenaré roba perquè, sinó, em quedaré sense mans...

Mentrestant, m'entretinc amb aquesta gravació sobre les palmes d'Elx i el seu art...