.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dissabte, 22 d’abril de 2017

Altre "dia històric" per a la Festa d'Alcoi...????

Foto emprada a un diari dit "Información" d'Alacant.


Ontinyent, a dissabte 22 d'abril de 2017.

Aquest matí he estat temptat de baixar-me'n a Alcoi, matinant, matinant, per tal de viure un altre dels "dies històrics" de les festes morocristianes en honor a Sant Jordi megalomàrtir. A la fi, he decidit quedar-me a casa i evitar-me el marró de l'aparcament. Total, sí que vaig estar present en la primera diana en què no desfilà una esquadra femenina sinó dues!, però...  Enguany, hui, que una capitania mora presentava una nova esquadra femenina només existia l'ingredient especial i morbós d'un Sergent Moro masculí, ergo es converteix el fet en l'anunciadíssima primera esquadra mixta de la història i tal i mesqual i pasqual... Quan en el fons, només és tot parauleria...

Un conegut m'ho explicava amb bona cosa de sorna fa ben poc... No Sergi, que estàs equivocat i tothom ho està també... Açò no és un procés lent, lentíssim, etern, d'adaptació sociològica a un igualament real en la festa morocristiana d'Alcoi entre sexes. No es procura no fer mal, perquè d'infarts a cada avanç, a cada "novetat" els tindràs entre els contraris a la defensiva com a víctimes i en els qui passen a l'atac però no hi ha manera que arriben mai a aconseguir cap paritat. No. açò és tot un contuberni preparat per les forces ajuntamentalcasaliciquesfiladistesfonevolianes perquè arreu i a tota hora s'estiga parlant de la festa alcoiana.

Mira tu si no...

Segons l'anàlisi d'aquest xeu, la cosa queda claríssima. Blanc i en botella, orxata: tots han arribat al pacte que la dona entrarà en la festa amb normalitat absoluta perquè no s'hi poden quedar endarrere en aquest camp tant de moda tot conformant la imatge d'una societat digna de ser museitzada no al Casal Sant Jordi sinó denfront, a l'Arqueològic... I més quan són conscients que han estat les dones les qui han fet avançar, i fins i tot han salvat del desastre, les festes morocristianes de pobles veïns. El temps que trigaran? El que calga, segons l'equip de tècnics turístics, sociòlegs, psiquiatres i periodistes que duen realment el cas, a l'ombra i amb un bon carregament de café-licor a la vora. I aniran a pas de marxa mora empeltada de processó i, si pot ser, cap enrere i avant, com en la Diana Vespertina dels Cavallets, per crear un espectacle no digne de la Mostra de Teatre d'Alcoi, no, sinó de tots els mitjans de comunicació que puguen fer publicitat i sense gastar massa, que alcoians són... Tot arribarà, però..., i què és el temps per a unes festes tantcentenàries...? L'únic temps que importa realment és l'oratge que farà en la vesprada de cada hui, però d'això ja s'encarreguen els càrrecs portant ous a les clarisses de Cocentaina perquè li resen a la Mare de Déu del Miracle i que desvie la possibilitat de pluja cap a Banyeres de Mariola, xe!

Així que ja no pense preocupar-me més pel tema per si aquest caragol descregut i sabut tingués raó. Les dones ja eixen a les festes d'Alcoi i aniran apareixent paulatinament en tants càrrecs com el comptagotes permeta a cada ocasió. Només espere poder veure l'episodi que vaig previndre fa vint anys i per escrit: m'agradaria veure una Santjordieta.

Des d'ara, i com que falten un bon grapat de "dies històrics", vaig a racionar-los per veure quins són passos més lluïts i documentables fotogràficament i de quins d'ells només cal furtar alguna foto a la premsa digital...

- Primera Gloriera a Alcoi (si no passa res, a l'any que ve en caurà alguna).
- Primera Capità a Cocentaina (que molt dir, molt malparlar, però...).
- Primera Presidenta de Festes a Ontinyent (primera junta de festes amb trellat, afegiria algun conciutadà, també...).
- Primera esquadra mixta, però mixta, mixta, a Bocairent.
- Primer/a autor/a de cartell de festes a Alcoi que no siga criticat fins a l'excés més visceral.
- Primer/a capità/ana gai amb favorit/a a Alcoi i Cocentaina (ja ho hem vist a Ontinyent -espectacular que fou- i el Campello).
- Primera esquadra d'esclaves a Alcoi.
- Primer comentarista televisiu d'entrades que diga res de trellat.
- Primera Sergenta dirigint una esquadra d'homes a Alcoi.
- Primera Alferes i/o capità a Alcoi.
- Primera Santjordieta.

Si se'm passara, aviseu-me en qualssevol d'aquests casos, que no me'ls voldria perdre per res del món...

Històric és que un himne de festes, com el d'Alcoi, arribe ahir al seu centenari. Felicitats.
El tema de la dona en les festes d'Alcoi és un tema d'urgent solució sobre el qual ja hem fet moltes bromes. Massa.

1 comentari:

ALCOYANIA 1 ha dit...

Bé, de capità gai en Alcoi no se sap noticia. Però al 2018 hi ha alférez homosexual i cap problema. Ben acceptat i sense necessitat de montar shows...