.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dijous, 16 de març de 2017

Una alegria inimaginable...




Ontinyent, a dimecres quinze de març de 2017.

I només arribar a València amb les "meues" xicotes i els "meus" xicots, parot que és un, mentre els explique per damunt com és de bonica l'Estació del Nord i el seu secessionisme artnouveauístic — passa'm l'invent del mot, per favor—, escolte cridar "Sergi, Sergi, Sergiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii"... I de sobte m'apareix al davant la cara somrient de la meua estimada Empar... I al darrere d'ella, immediatament, una munió de gent a la que adore...! La "meua" gent de Bigastro!!!! 

I els meus actuals alumnes flipant, tant com els he parlat de com me'ls estime... Són ells???? 

No he tingut prou braços jo per abraçar ni prou llavis per besar-los a tots...!!!! De veritat, major alegria no m'ha cabut. Tan formosos... No m'he posat a plorar perquè no era hora... Però si estava fins i tot... Increïble, de debò. Quina manera de començar una bella visita, benmillorant-la... 

Desseguida els meus retrets, que si no escriviu, si no sé res de vosaltres. Aquell despistat, l'altra no sap ni no contesta i aquest, que son pare li ha furtat el mòbil... A saber quina n'hauràs fet, tu!!! Però és tot broma, a ells els puc renegar, saben de la meua sincera benvolença... 

El meu cor ha pegat tal sotracada en retrobar-me'ls que passe el que passe, faré per baixar prompte a veure'ls. A ells i a tots!!!! No sé calibrar, bé ho coneixes, aquestes coses de l'estima, però la que els tinc és gran... Com que prompte aniré a Oriola a comprar caramels per la Setmana Santa, faré per passar pel Miguel Hernández.

Ai Empar, com pots estar cada dia més rebonica??!!

Com vos enyore...