.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dissabte, 11 de març de 2017

Tot recordant Joan Lamote de Grignon...




Ontinyent, a dissabte onze de març de 2017.

Tal dia com hui de l'any 1949, i per tant fa seixanta-huit anys, morí a Barcelona el senyor Joan Lamote de Grignon i Bocquet. L'he tingut de fa anys com a admirat autor de peces de caire popular,. escrites sense dubte amb tal intenció, la revitalització d'una tradició i la continuació de la mateixa. Que a més de fundar l'Orquestra Simfònica de Barcelona (1911) i l'Orquestra Municipal de València (1943), de dirigir la Filharmònica de Berlín, la Banda Municipal de Barcelona i el Conservatori Superior de Música del Liceu barceloní, escriví i arranjà partitures de gran vàlua.

Vaja com a mostra, i record i homenatge, aquestes dues peces. La primera una sardana basada en l'antiquíssima història i melodia del Testament d'Amèlia, de què tantes vegades he parlat per aquesta Animafesta meua... La segona, Santa Maria de Ripoll, sense dubte, una de les meues tres o quatre marxes de processó preferides... Em du records bellíssims i m'és massa emotiva i tot. Algun dia, m'agradaria desfilar com a Macip i, en girar-me de nou a mirar en els ulls de la Soledat, escoltar-me aquest càlid bes que és la marxa...

Com tanta de la seua obra, ambdues enamoren...