.

.
"Vengut és temps que serà conegut/ l'om qui son cor haurà fort ho covart."

Poema XXX.
Ausiàs March.
.


dijous, 16 de març de 2017

Si qui va a València no s'ho pensa...





València, a dimecres quinze de març de 2017.

Deixem les coses diàfanes des d'un principi. Si et toca dur a un grup d'alumnes a veure Falles al cap-i-casal, cal que tingues les coses molt clares..., com a mínim, algunes d'elles...




La primera, que és general i convenient de mena, és que et cal dur un calcer còmode, molt còmode, tant pels peus com per l'ànima. 




La segona i més intensa: en trobar xicotes i xicots amb vera curiositat, certament animosos, inquisitius, divertits, amb fam d'apartar-se de l'egòlatra adolescent que tot ho demana als pares consentidors per, veient-se fora casa amb la certa llibertat que la pressa per arribar a cada lloc, passa del piu-piu de demanar, es posa en el lloc dels altres i procura disfrutar del moment.., eh?, en trobar gent d'aquesta, bolca-t'hi. 




Bolca't amb ells. Bolca't en fer-los viure un seguit d'experiències que els puguen motivar, fins a fregar-los el voraviu. Que els puga arribar tot plegat tant capadins que no obliden fàcilment cada moment i cada facècia...



Compra'ls, si cal, que ha calgut, tres dotzenes de bunyols dels de la plaça del Doctor Collado per veure com te'ls treuen encara bollint, oliosos, de la paperina i es cremen els dits. Mira'ls els ulls en veure per primera vegada una de les falles grans i classicones, per més classicones que siguen per a tu per ells és la meravella més intensa... Intenta'ls convéncer que no se'n vagen de la plaça (si vos perdeu, a la porta dels Ferros de la catedral) per por als trons de la mascletada, que després te'ls trobaràs agraïts a la teua insistència, pobrets meus, amb la boca oberta primer per la lògica de la precaució que els has contat, després per la mateixa emoció d'un terratrèmol èpicament apoteòsic...




Mira-te'ls enamorats d'un suc de fruites acabat de fer al Mercat Central (ei, el de meló de tot l'any i coco va encisar-me...), i acollonits perquè han comprat d'amagat alguna piuleta de canya i no han sabut ni tirar-la a l'aire (quins mals pirotècnics farien, mare... però quanta gràcia amb l'iseta); o com es passen uns als altres el gelat de fabada asturiana que algun atrevit ha volgut comprar a ca Llinares per imitar-te, tant com els has contat d'aquell negoci (hi havia de cassalla, gaspatxo i tomata...) i comencen amb les carasses de desaprovació absoluta que coronen l'atreviment del tast...




Queda't amb els qui, quan més rebentat estan tots, encara tenen ànim de pujar al capdamunt de les Torres de Serrans; amb qui, quan escolten com el professor d'història els conta que aquell mur és la muralla musulmana, s'apropen i la toquen amb respecte; amb els qui fan mans i mànegues per poder veure ben vista "la moixama"; amb els qui criden a un amic de la ciutat perquè s'apunte a l'excursió i poder disfrutar junts tot compartint part de la jornada; amb els qui no paren de recontar-te què coneixen ja i, a cada cantó, necessiten contar-te què acaben de descobrir...




Fes per estar junt els qui es commouen en veure que hi ha gent que no té res i dorm sobre els ferros aeris del jardí de l'Hospital; amb qui et pregunta quants anys de faena du muntar cada falla i si tot això es crema de veritat, veritat, i si podrem veure-ho cremar hui; amb els qui, en contar-los a la plaça de Lope de Vega que estan davant la famosa casa d'un metre set centímetres d'amplada s'enfilen si no els atures perquè això cal veure-ho per dins, redell!; amb els qui et pregunten sincers si també es crema l'estructura de fusta de la Mare de Déu per a l'ofrena...




Respecta't els qui s'han dut per a dinar el tupeuare amb macarrons que sobraren ahir; els qui en veure els goies catedralicis només s'hi fixen en els dimonis trets per sant Francesc de Borja, i en la calavera del sant Lluís dels francesos; els qui t'acompanyen a retre respecte a Ausiàs March i encara et pregunten que qui és...




Estima't qui pagaria el que fos per vestir-se de fallera i va aturant-se només que una dona benvestida passe per admirar-li teles, formes, adreç, pentinat, somniant-se així... Als qui busquen els franctiradors per les teulades de la plaça perquè a saber si algú volgués fer un atemptat, el que allí podria passar i tal...; els qui compren un quilo de taronges sanguines perquè la seua iaia els ha dit que fa molt de temps que no les tasten i de segur que a València n'hi trobaran...



Fes conya amb els qui t'aplaudeixen quan t'espolses a duo amb el professor d'història tot "El Fallero" a capela; als qui t'imiten quan a classe els contes alguna de les deñ teu anecdotari; amb els qui a l'autobús saluden a cada conductor de camió en espera de resposta i no saben que l'autobús té els vidres tintats; amb els qui s'emocionen en veure que l'estàtua de fang de la dona bugadera es mou perquè realment és una dona...



Admira't dels qui diuen que volen estudiar per a artista faller en el moment en què descobreixen que hi ha artistes fallers; dels qui en trobar una maqueta de la falla comencen a relacionar-te-la amb els canvis tècnics que té aquesta amb el monument que troben al davant; dels qui en estar davant del Sant Calze al·lucinen en saber que pot haver-hi tanta història com llegenda en la llegenda i la història...





Fes-te amic dels qui, com el company no ha dut prou diners, abans de dir-li res al mestre, comparteixen el poc que ells duen; dels qui no tenen vergonya de cridar per fer-se notar com a gent de poble, sent gent de poble; dels qui et pregunten absolutament tot esperant que els tregues de dubtes davant un seguit d'àmbits brillants que els encisen, però no acaben de calibrar... 



I sobretot, acompanya els qui no es pensen gens d'anar a València, dels qui somien desperts i plantats, caminant, quan s'enamoren del món que a tu et té enamorat...