.

.
"Això era i no era/ quan naixia la Primavera".

Història d'un soldat.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
.


.

.

.

.

divendres, 17 de març de 2017

Sant Sucre...




Biar, a divendres dèsset de març de 2017.


Germanes i germans en la veneració de sant Sucre...

Resulta que, quan vaig arribar al meu nou institut allà pel setembre, em vaig trobar una celebració instituïda de temps que em va semblar estranya però enjogassadora... Sant Sucre... No, no té res a veure amb la diabetes, però al pas que anem, que la cosa festivo-gastronòmica s'està posant ja pels núvols...


Me la vengueren com una manera útil i saborosa de socialitzar l'estament professoral...

A l'hora del primer dels patis del divendres, quan encara no ha començat la desbandada del cap de setmana immediat, alguns professors, apuntats prèviament en un llistat formal, s'encarreguen de dur un bon esmorzarot per a tots aquells que volen jugar al joc... I això es converteix en un autèntic esclat de joia menjatòria...!

Hi ha tant de dolç com de salat, i com que cada vegada ens toca a uns o altres, la varietat gastronòmica arriba a ser remarcable, i el mèrit del què mengem mai no ha defraudat ningú... Per l'octubre vaig arribar a emocionar-me amb uns rotllos de santa Caterina duts de la Ribera del Xúquer, tan rebonics...  I cada vegada que li toca a Joan Antoni, que ell mateix s'ho pasta i s'ho cou, no com jo que ho compre a l'excel·lent forn que tinc a vora casa..., ai mare! 

Abunden les coques, les farinoses, les de verdures, les de pernils i formatges... I com estaven de bones les coques de quaresma de Cabdet? I la monjàvena, cosina seua, que jo mateix vaig dur... I les pastisseries que acabem volent visitar després de tastar les seues meravelles... A Beneixama i a Castalla vull anar prompte a per materials mengívols... Ai aquella gloriosa ensaïmada de torró...! Ai els croissants tan rebons de l'Heretat de Soler de Biar...! No, si golafrejant, encara estem fent País!

.....


Hui hem fruït de valent amb tot allò que ens han preparat Justa i Estrella... I ho he fotografiat com a testimoni cert de la juguesca aquesta tan rebona... Resulta que els va tocar fa un mes i se'n van oblidar... he, he, he... Després els tornà a tocar la setmana passada però Jordi els va canviar el torn... Millor! Perquè així Justa ha tingut temps d'admirar l'ús fruiter que al Mercat Central de València ens enamorà el dimecres passat i ha afegit unes brotxetes de fruita, acabadeta de tallar a no sé quin departament, que ens ha fet baixar bé i pair millor tota i tanta meravella que el seu propi marit ha pastat aquesta nit. 



Quaresma que estem i divendres! Pecat de gola assegurat...! Fins el punt que els divendres dine ja menys si és que arribe a dinar quan torne a casa... Però no cal fer gaire cas... La coca aquesta que ací veus de salmó seria delit no tastar-a, vitat?




Ai, beneït sant Sucre, que tot ho fas bo... Has vist la foto aquesta de la coca de verdura? Siiií..., que té farina de blat, nous, oli de palma i cacau... Xocolata? Però des de quan la verdura fa gros? Això seria si menjàrem arròs!





Total, ja se sap allò que va dir l'Alexander Woollcott: "tot allò que m'agrada és il·legal, és immoral o fa gros...!".

Per a dos dies que vivim i ja és divendres...