.

.
"Et ieu a pe anei·m ab els mesclar,/ e fui nafratz ab lansa pel colar,/ mas ye·n nafriey tres o quatre, so·m par,/ si que a totz fi las testas virar".

Senher marques, no·us vuelh totz remebrar.
Raimbaut de Vaqueiras.

.


.

.

dimarts, 21 de març de 2017

Poema escollit...




Biar, a dimarts vint-i-u de març de 2017.

Com que hui és el dia de la Poesia, ho celebre per ací penjant un poema. Ja sé que la millor manera serà fent-ne un i estendre'l entre la tanta roba estesa que pots trobar-hi per ací... Però entre les obres que no són amors i els fets i no paraules, vaig de bòlit amb mi mateix...

I en triar, he escollit un poema on em veig; que bé podria entonar jo amb veu ferma. Dalt d'una cadira, que sol dir-se, si és que hi ha cap moble que pogués sostenir-me amb garanties. És d'una Poeta majúscula, la senyora Clementina Arderiu i Voltas (1889-1976).





CANÇÓ

Canto pel goig que em fa cantar
i perquè em prengui qui em voldria;
canto perquè no puc servar
tanta de joia a casa mia.

Tota per tots i tal com só,
que d'altra guisa no en sabria;
tota per tots en ma cançó
damunt la terra on jo naixia.

Damunt la terra que alça un clam
i esqueixa el vel que l'oprimia,
i a les germanes dóna un ram
de l'olivera que floria.

Canto, que enlloc del món on fos
cantar com ara no podria! 




Feliç jornada als qui provem a ratllar poemes i als qui tenen la santa paciència de llegir-ne... No defallim..