.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


divendres, 24 de març de 2017

"Periodisme" salvatge per fomentar odis?


Biar, a divendres vint-i-quatre de març.

Heus ací la portada d'"El Periódico de Villena" corresponent a l'edició del mes de març de 2017.

La mala bava i la pèssima intenció que supura són innegables. 

A més, és una portada irregular. Enganyosa i tot. 
Què és allò a què es diu que no? A la ciutat de València!?
No volen ser valencians els propietaris i redactors de l'empresa editora? Això és el què sembla...!

Si han volgut fer un joc de paraules amb el nom en castellà de la nostra llengua, tampoc no és massa reeixit. La fotografia subratllaria que el titular es refereix  més aviat a la ciutat que no a la llengua.

Sé perfectament que no podem jutjar tota la gent de Villena per allò que produeixen els seus mitjans de comunicació. Afortunadament! Així que, per favor, no m'agradaria escoltar-te cap exhabrupte referent als ciutadans d'aquesta bonica ciutat; podríem ofendre a gent que no ho mereix en absolut!

Millor fiquem atenció a la formalitat "periodística". Si aquesta terra nostra gojara d'una democràcia real, no estaria la portada ja denunciada davant la justícia perquè incita clarament a l'odi? I ho estaria doblement: pel contingut i pel què és. Supose que els redactors coneixeran que la fotografia amb l'estelada és un famós muntatge que aparegué l'any passat després de les darreres eleccions municipals. Fan ús, potser inconscient, d'una lamentable manipulació.
Ara bé, l'ús que fan és conscient, molt conscient, quan el què usen és la imatge precisa i exacta amb l'estelada. Què pretenen dir, que el valencià és propi d'independentistes? Que l'actual govern valencià és independentista? Que l'ús del valencià ens durà a la independència? Què més poden suggerir...? Massa agosarats...

De ben segur que s'hauran quedat satisfets, perquè en cridar l'atenció de tal manera, vendran un muntó de periòdics entre els parroquians que com ells pensen. Jo també en vull un, per guardar-lo pel futur com a exemple incontestable del destrellat social i polític que vivim i d'un "periodisme" guerracivilista que dóna carta de natura a la salvatjada partidista i, el que és pitjor, ens hi acostuma a tals pràctiques. La llengua, perseguida de nou amb argumentaris increïbles, segueix sent instrument de batalla polític per a certs sectors socials sense cap mena de vergonya; justament els qui ni l'úsen ni l'estimen.
.
Als valencianoparlants, conscients o no del tema politicoide aquest, no crec que els faça molta gràcia trobar-se amb aquesta ràbia. I de ben segur, portades com la present justifiquen a molts la necessitat real d'independitzar-se de gent com aquesta...