.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dijous, 9 de març de 2017

Paisatge amb energúmens...








Ontinyent, a dijous nou de març de 2017.

Efectivament, he pujat a Sant Esteve.
Volia prendre el sol, llegir, fotografiar, escriure...
Però en girar una de les darreres corbes i trobar-me l'ermita de cara, he sabut que no podria ser tant, ni allí. A sobre les teulades i vora el campanar, una mitja dotzena de jovençols anaven saltant, trencant teules... La scimmia nuda balla...

En arribar, un cotxe i tres motos aparcades vora la cadolla. Els he vist fent gresca allà al fons i ni tant sols he gosat passar d'allí. No m'abelleix mesclar-me amb energúmens.

M'he abocat al barranc de la Vila i he començat a fotografiar la comarca.

Després, tot aprofitant una mica el poc sol capvespral, m'he assegut i he començat una lectura que ha acabat ràpida, tan bon punt l'escalfor del sol ha estat canviada en vent frescal. A casa s'hi llig millor i la lectura s'ho val...