.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

divendres, 17 de març de 2017

Miguel Hernàndez de tatxons i esmenes...




Ontinyent, a dijous setze de març de 2017.

Ahir per la vesprada, i cansat que és cosa de no dir, vaig atrevir-me encara a agafar-me a la carretera per baixar a Cocentaina. Milagro m'havia insistit: no tots els dies es pot assistir a una conferència de la senyora Carmen Alemany Bay... I és que a la gent de Teló Teatre els ha pegat per fer-li voltes a Miguel Hernández per tal de celebrar el seu feliç cinquanté aniversari. Coses dels comptes redons, que enguany commemorem el setanta-cinqué any de l'adéu del gran poeta oriolà... I res, si cal anar, anirem malgrat tots els malgrats...

I els meus "no obstant" i "a desgrat de" tenen una motivació curiosa i no és el suposat cansament faller. Des de fa ja molts anys no suporte les conferències...

Escoltar un especialista en qualsevol art o disciplina m'adorm. Assistir a cursos, classes, seminaris, reunions adhuc, se'm fa ja impossible..., per a mi és un martiri que procure evitar per això mateix. No tinc esperit martirial, jo. És posar-me a escoltar i els ulls van tancant-se'm, trapelles i traïdors, i se m'abelteix la ment fins el punt que no seria d'extranyar que els veïns em sorprengueren en una cabitonada. Fins i tot m'ha arribat a passar en el cinema i amb pel·lícules que no em desagradaven. I no, no és que m'estiga fent vell..., he, he, he... La causa la sé. M'avorreix la paraula vana... Em maten els currículums exhorbitadament publicitats... A la quarta carrera o grau que explica l'inevitable presentador/a de qui va a parlar-nos i a adormir-me, ja estic jo allò que dius a la vora de l'extenuació mental... Melatonina per a dormir? No! Conferència!

 I en veritat, la sala d'actes del Teular plena a gom d'una cinquantena de persones i l'hora, que bona..., asseguraven el meu trànsit pel seté cel. Però el que calga fer, prompte i ben fet! 

Carmen Alemany Bay, professora de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura de la Universitat d'Alacant. Especialista, ai las!, en Miguel Hernández... Qui anava a dir-me que sí, que estaria en el seté cel aquell, però de manera tan diferent a la suposada... Escoltar-la parlar de Miguel Hernández amb tanta passió com coneixement, va ser tot un goig. Ja em veus a mi amb els ulla amussolats amb la intenció de deixar lloc al cervell per tot allò que anava entrant-me de com escrivia aquell poeta dilecte... Això sí que no ho imaginava... La xarrada fou amable i sensatament biografiada, les lectures dels poemes triats, molt sentides venint d'una persona que es coneix perfectament els ets i els uts de la formalitat miqueliana, fins el punt que l'Elegía a Ramón Sijé va sonar-me de manera meritòria. Ha estat una de les més sonores ocasions en què l'he fruïda... Lluny, i vull que en quede constància, d'aquella desgarrada dicció que se'm gravà al més profund del mi mateix quan li la vaig escoltar sense papers ni cartró, sinó sincera com si li s'hagués mort el més preuat, al meu venerat company Joaquín Marín, a qui el cel guarde i premie amb abundor de béns.

Molt, però molt em va sorprendre la formulació dels esbossos plens de ratlles i tatxades originals, divergents fins i tot en la mesura, la tècnica sovint inspirada i sempre retreballada de qui tant va arribar a saber de conrear aquests camps literarials. Fins el punt d'arribar a assegurar en eixir que, si no hagués baixat, mal ho hagués passat en saber de la qualitat de la conferenciant i la matèria exposada.

I en una setmana, caldrà tornar per tal de contemplar amb passió l'obrella teatral que, a partir dels textos hernandians prepara, justament, Teló Teatre. De ben segur que em remourà...