.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimecres, 1 de març de 2017

Frivolitat blasfema...?




Biar, a u de març de 2017. Dimecres de Cendra.

Ja s'ha armat de nou, i pel de sempre... 

Tenia raó la publicitat que aquesta setmana anunciava el programa "Loco mundo" de la cadena #0: "más vale que vengais ofendidos de casa". Parlaven dels límits de l'humor. El que és humor i allò que no. El què pot ser considerat humor o directament atac a algú. 
Només vaig veure'n un trosset, i de rampaina; vaig quedar-me, però, amb la darrera frase, que deia més o menys que el límit és que et maten els qui s'hi senten ofesos. I això és perillós, sempre hi ha qui, davant qualsevol acudit, pot sentir-se això mateix, ofés en el més sacrosant de les arrels vitals i la saba del pensament i tot això i allò que sol dir-se... I si té poder, armat o no...

Els bisbes espànyics es troben trasbalsats per l'atreviment a què ha arribat el Drag Sethlas al Carnestoltes de Las Palmas de Gran Canaria. L'home va arrassar en la Gala Drag Queen amb una performance al·lucinant en què comença disfressat de marededéu processional setmana-santera sevillana i acaba com a crucificat, Parenostre al mig, amb llançada de Longinos inclosa al costat i un mini-mini tanga tapant-li poc o res de les parts que alguns insisteixen en tenir com a innobles. Ah, i amb unes potències-banyes que eren cosa de veure allà al dalt de la creu... A cada vegada que en un alard de destresa gimnàstica els allò d'allonses del cavaller tocaven terra, sonava la veu greu d'una campana, enmig de frases amb clar contingut i intencionalitat provocadora. Una obra mestra real del torracollonisme... Mira sinó el títol d'aquesta iseta: "¡Mi cielo! Yo no hago milagros. Que sea lo que Dios quiera". Carnestoltes: transgressió en el seu estat més alt i més pur...


No oblidem, que els qui s'ofenen per aquestes coses són els qui primer les obliden també; que el Carnestoltes, com a festa hivernenca d'inversió social que encara és, està, justament, per a aquestes coses. No? La seua expansió a casa nostra i la motivació que l'ha conservat és el costumari catòlic mateix. Els cinc dies anteriors al prohibiment antic de la ingesta de carn ("Carnes tollites"), estaven per permetre desbarrar la massa. Perquè la societat pogués esbravar-se i afrontar, una vegada esgotades les forces intrínseques de la protesta feta disbauxa, les jornades tan llargues de la Quaresma amb certa pau i concòrdia i molta conformitat... Quantes vegades hem parlat d'aquest tema... Que si les prohibicions històriques per no ofendre l'estament eclesial, que si les prohibicions directes moralitzadores... Tant tallar, tant tallar... La novetat, aquesta vegada i ja en aquesta època de dispersió ideològica "postcristiànica", és per a mi l'ús desacomplexat de la simbologia dominant i generatriu; allò que el justifica... Atreviment? Per aquells que només coneixen o volen que tot s'adapte a la consciència d'un Carnestoltes domesticat, infantil i escolar a poder ser, segur que sí! El "fins ací hem arribat" els serà necessari: ja no serà atreviment sinó frivolitat blasfema...

Les paraules aquestes de la "frivolitat blasfema" les ha pronunciades el titular oficial de la possible (i segura) reclamació, el bisbe de les Canàries. Li va en l'ofici i per aquestes coses les cobra. Li ha posat, però, passió quaresmal al seu discurs... "Ha triunfado la frivolidad blasfema", "Triunfado en los votos y triunfado en los aplausos de una muchedumbre enardecida". "Estoy viviendo ahora el día más triste de mi estancia en Canarias". "Miles de personas que coreaban, aplaudían y votaban con los teléfonos". "Se me han llenado los ojos de lágrimas". "¿No hay límites para la libertad de expresión, si todo vale en las manifestaciones festivas porque nada es verdad, si no hay recursos para cortar la frivolidad blasfema que ofende a muchos ciudadanos. Tenemos mucho que pensar". 

A més de passió, literatura. Carnestoltes és també això, i és així... Mira per exemple el tema aquell de l'autobús propagandístic contra la transexualitat que han fletat des d'una organització ultracatòlica perquè tenen recursos per, frivolitzant cristianament, ofendre a molts ciutadants; havent-ho pensat molt i perquè no troben límits per a la llibertat d'expressió... Tot val en les manifestacions ideològiques? Què no has vist mai que la festa, tota festa, és ideologia?




Ara bé, arribar a assegurar el senyor bisbe que l'actuació del Drag Queen li causà tant dolor com un accident d'aviació, això ja no hi ha manera decent de pillar-ho.