.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dissabte, 11 de març de 2017

Fideuà quaresmal!



Ontinyent, a dissabte onze de març de 2017.

Done fe, si la meua fe té cap poder de convicció més enllà del costum i la norma notarial, que sota aquest agombolament magnífic de fruits animosos de la mar, hi havia fideus.

I sí, la foto és meua, no me l'he tret de cap altre lloc ni furtat... Tot això ens hem engolit... Abans, però, hem tastat una senyora pericana d'aquelles olioses i amb un sabor dels de sempre que et fan dir, mareeee... I quina coca? Alçada com poques, amb una cobertura saborosa que anava filtrant-se pels porus farinencs fins a dir que ja hi ha prou, recollinsos, que no podrem dinar... No podrem? Golafreria pura arribar a les postres... No ho direm perquè ja se'ns podrà tractar de golafres...

Parlant de pecats i de gola..., jo no sé si l'arquebisbe Canyissars ha promulgat ja, supose que sí que ja va sent hora,  l'acostumada butlla perquè els fallers i les falleres de totes les poblacions que tenen aquesta festa com a patrimoni propi i de la humanitat puguen menjar paella de conill, pollastre o rata els dies de Quaresma. Potser seria també convenient que fes una butlla perquè els instruments tradicionals puguen ser sonats, ja sabeu de què parle, que sembla que la valencianofòbia vaja creixent per moments i l'església la beneisca amb ganes amb la mà dreta i l'esquera... Ja sabeu de què parle, i si no, entreu ací i flipareu amb com se les gasta el capítol catedralici metropolità valentí...

Gràcies per la convidada. Crec que és la primera vegada en ma vida que em passa això que, enlloc de convidar-me a fer faena, i sense cap feina prèvia pel mig, em conviden a un dinar... I quin dinar, i quina excel·lent companyia...!

I què bo que estava tot... !
I quin dia pasquer ens ha eixit!

I que visca el cuiner!

Agraït.