.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

divendres, 31 de març de 2017

Comencem doncs: pugem de nou al castell per xerrar...




Cocentaina, divendres trenta-u de març de 2017.

Me n'he baixat de nou al poble que em fa de bona madrastra per veure si d'una vegada em pose com cal, amb l'hàbit passional i, si m'encante, acabem ballant la Tarara a Ràdio Cocentaina. Si m'ha faltat un no res per cantar en antena el "Ximo Torero"... De nou he estat convocat a parlar en el programa "Una nit al castell" i allí que m'he enfilat... Resulta que havien triat una marxa fúnebre per acompanyar el nostre dol, i a la fi hi havia disgust. No hem sigut gens dolorosos i si ha hagut cap rigor ha estat en la veracitat de la informació oferida al públic... Clar que una cançonella de Pasqua havera anat millor... Però és el tarannà de la nostra pròpia Setmana Santa! Tres dies que passen de pressa, amb grans escarafalls de dolor immens, propi de les plorones processionals, i molta parafernàlia fugissera: mentre representem el dol amb vestes d'un arcaic teral i gestos d'un auster que crema, repartim caramels...

A nosaltres, el què ens ha agradat sempre són els tres dies de Pasqua que són tres dies de jugar, que xics i xiques que no juguen no sabem exàctament a què han vingut, com tampoc no sabem del cert quin és el catxirulo que no se li empinava a aquell... De totes aquestes coses tindré el gust d'anar escrivint des de hui mateix a aquestes pàgines que des d'ara, amb la volta de Sant Miquel d'Ontinyent que tan m'extrema, es declaren en temps de passió pels costums passionals. I tu que vulgues veure-ho...

El Dijous de Passió, sis d'abril, a la mitjanit, podràs escoltar-nos parlar i parlar, vint-i-cinc minuts, poca broma, al senyor Juan Fran Ferrándiz i a un servidor sobre el diví i l'humanal del nosaltres tots mateixos... I si no, t'ho penjaré Divendres de Dolors...

I disculpa'm, Geles, per haver parlat amb una alegria gens concordant amb la funebritat marxística...