.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

dilluns, 13 de març de 2017

Aquaventures marçals...




Ontinyent, a dilluns tretze de març de 2017.

No sóc jo molt d'alfarrasar. Les quantitats aquestes d'aigua que van caient m'enganyen. Per això, hui, i partint de l'experiència empírica i, com no afirmar-ho, la distracció també, he preferit fer cas i portar-me bé: la càmera de fotos que es quede a casa... Però com se m'ocorre tirar cap a Biar pel Camp de Mirra com sempre, sense veure que plovia sobre mullat!!!!

S'ha tirat tota la nit plovent... En passar vora el Pou Clar veus que les imatges de la baixada d'aigües són de les que et fan obrir la boca..., però com que a la part alta del barranc de l'Adern tampoc no s'hi veïa cap torrentada al fons, tu què vas a pensar que... Però home..., que amb tanta saó, la terra no ha xuclat  tot el que abans podia, quan estava assedegada!!! I et trobes en encantar-te creuant el Vinalopó així a la babalà i amb un parell... d'inconsciències, enmig d'un clam que sembla que adorne cinematogràficament l'aventura mentre que qui t'acompanya t'imita en el cridar, però el seu és de ver i assenyat pànic... Efectivament, que el riu baixava ple i amb força sobre la carretereta aquella... Però com que tampoc no havien prohibit el pas, jo...

.....


En tornar, tot ha sigut ja més bonic. He entés perquè les barrancades que davallen de Masserra cap el riu són barrancades. Tots els camps inundats des de Beneixama a Bocairent ho feien previndre... Mai no havia vist tanta aigua caballera baixant per aquells eternalment secs clevills al rocam. És més, mai no havia sospitat que pogués baixar-hi cap aigua... A cada racó una preciosa revinguda de salts d'esguitosa albaríssia terrera... Quina llàstima no poder fer fotos, xe!

Però encara me n'he pogut baixar, plovent fluix a Ontinyent, al Camí dels Carros per lluir de càmera al mòbil, el pla B.... No baixava tanta aigua com he arribar a suposar en tornar a passar pel Pou Clar. Cal que em faça calibrar aquestes consideracions, xe... Però per terça vegada en el que portem d'hivern, he vist el riu de banda a banda i amb bona cosa de força fent valer el seus poders. 

Ei, d'a xavo la foto que m'ha eixit, eh?

No m'extranya veure ara que cauen falles i tot... Si en observar la imatge del cotxe arrossegat pel Serpis quan un senyor home ha intentat passar cap el secà a Cocentaina... Dissabte mànega curta i hui nevant a Alcoi... I encara alumnes presumint-me que es banyaren el cap de setmana a la platja i, oh, al Vinalopó!!!