.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dimarts, 14 de març de 2017

Aquaventures marçals (i 2): SuperSergi no s'atreveix...




Ontinyent, a dimarts catorze de març de 2017.

Hui, per anar a treballar, i com que anava sol amb el meu cotxe escoltant i cantant a l'hora les cançons de L'Home Brut (em té atrapat el seu cant de balenes...), he fet la volta llarga i me n'he entrat cap a Biar per la Canyada. No m'he atrevit a tornar a passar el gual aquell del Vinalopó del camí quotidià pel Camp de Mirra, no...

Aquest fet m'ha servit per poder contemplar allò que tothom m'explica sempre: que una vegada el Vinalopó arriba a la Canyada, la llera està desapareguda, menjada per bancals fruiters de consuetudinària memòria... Clar, això explica que mentre pel Campet el riu corre valent, en arribar a la carretera "oficial" no baixe gaire aigua en temps de riuada i tooooooooooooooooooots els bancals estiguen anegats com si açò fos la Ribera Baixa i es plantara arròs, que no sé com anirà la cosa pels albercoquers i la vinya, tant de rec a manta enguany...

Ha eixit el sol, afortunadament, i en tornar-me'n cap a casa, com que tampoc no tenia massa pressa jo, he fet una de les meues isetes... Me n'he tornat pel Campet sabent que el riu aniria de banda a banda... Però no per passar-lo sinó per fotografiar-lo... Un riu que de sempre he conegut sec, aquest curs ja l'he vist diverses vegades inundat, i ahir, inconscient, vaig arribar a passar-lo...





Hui, amb més aigua i major força, no m'ha abellit en absolut jugar-me-la... Per a experiments estic jo ara, xe! He preferit refer camí i trigar vint minuts més en l'anar fent cap a casa... Perquè ausades que el riu anava carregat de neta pluja mariolenca... No es veu però massa bé que hi ha els seus bons tres pams d'aigua, i veloç com ella sola...

Res, ja puc dir que ho he vist ben vist i ho he fotografiat. Au, ací el riu amb aigua, allà la Fantasmeta, el Puig d'Almisrà amb el castell i l'ermita dels Sants de la Pedra. Que la imatge done fe, esperança i tal...

Les coses que arriben a agradar-me...