.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dimecres, 15 de febrer de 2017

Paco Muñoz amenaça amb... tornar!!!!

Les ganes que tenia jo de fer aquesta foto a Paco i a Pepa... Fou la passada vespra de Nadal i és al carrer que té dedicat a Montserrat, un dels seus pobles... Espere que prompte en tinga molts més dedicats, i poder-li fer una foto en cadascun d'ells...




Ontinyent, a dimecres quinze de febrer de 2017.


L'única vegada que Paco Muñoz ha aparegut a la revista "El Temps", el titular fou tal com aquest: "Paco Muñoz amenaça amb un nou disc". El disc, era l'extraordinari "Amor, amor" que dedicava a l'obra de Vicent Andrés Estellés i que tantes alegries li donà. El redactor d'aquell text, pur vòmit politicoide que no apareixia signat per cert, arribava a asseverar que Paco destrossaria ambdós poetes: Andrés i Estellés...

M'ha fet gràcia començar amb aquelles amenaces..., d'ací titular tan rotund; justament perquè Paco torna a "amenaçar"! Ell sí que ha estat una fera ferotge pels malpensants socials, pels sedentaris culturals, pels panxacontents del sistema, pels xucladors de la mamella comunal, pels clientèlics de pedigrí i pels qui duen l'anell que els convoca a tots i els uneix i governa...!, i ara també pels qui xarren que si està malalt, que si està major, que si negre, que si roig... El més important de tot és que és i està; ni pareix ni sembla, i amb tant de verb atributiu, es troba en una plenitud intel·lectual que esvera. 

I no va i m'anuncia que torna als escenaris!!!! (ah!, però què t'havies retirat?), i per una porta tan gran que, quan me la descrivia l'altre dia, a mi se m'erissava la pell i em venien llàgrimes alegres... Que no pense perdre-me'n cap dels grans espais que negocia...!!!! Miraré de recomprar prompte una càmera; l'ocasió s'ho mereix...

Asseguts vora la llar de ferro, entre pastetes de ca Moreta i mentre viatjàvem estranyament entre Serrat, Carmen París, Sisa, Eliseo Parra i santa Chavela Vargas, m'explicava un seguit de projectes a quin més atraient, d'un rosari de muntatges cadascun més flipant que l'anterior... Quan vinga la primavera, els qui ens estimem a Paco — que som un bon almut a caramull d'ànimes devotes—, anem a peregrinar bona cosa de quilòmetres per veure'l ací i allà, de nou sobre els escenaris... 
Bé que anirem avisant de l'on i del quan i, ai!, de quins cantants li faran companyia, perquè els puguem acompanyar i aplaudir. Estic convençut que si Paco diu que necessita sentir-se estimat, nosaltres necessitem estimar Paco...

Quina amenaça més dolça, recollons!

I ara, et passe sense permís un fragment del text que ha enviat als contractadors com a esquer perquè el lloguen, he, he, he... És preciós. Endevine al darrere la col·laboració de l'Enric Lluch. Són de por els dos, quan els deixes a soles...

"Ara que ja tinc 78 anys i les meues cames no en fan massa cas toca seguir el rellotge del temps amb paciència infinita i esperit franciscà, és a dir, el més entretingut possible i gaudint dels dies a l’espera dels 79, que no és poca cosa. Ja ho deia Miguel Hernández— i jo, sovint, ho cantussege quasi a cau d’orella— : «Cantando espero a la muerte que hay ruiseñores que cantan…», que tampoc seria com per posar-se així de tràgic perquè la vida, de tant en tant, passa de negra a gris i de gris a multicolor. I, per això del multicolor, he pensat que puc seguir cantant. Els meus genolls i jo no tenim bones relacions; però al cap i a la fi, jo cante amb la gola. Així doncs, de cap a l’aigua i a remar".

Bon vent farà... Veritat que et vénen unes ganes immenses d'abraçar-lo?

1 comentari:

xavi ha dit...

M'encanta, espere cantar amb tu Paco.😘😘😶😘