.

.
"Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries. Si enllosassen la terra, brotaries/ per les mateixes juntes... I en pocs dies/ les lloses més pesants alçaries".

Martí Domínguez Barberà.
.


Falta ben pooooooooooooc....!

.

.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Mecenatges...




Ontinyent, a dissabte onze de febrer de 2017.

Fa ja uns tres anys, parlava jo amb qui tinc com la persona més cruel de les que he conegut, que és mèrit per part seua atés les que he arribat a trobar-me. Més aviat era allò un monòleg seu, un altre, que girava al voltant de la solidaritat. Calia ser solidaris amb els qui ho necessitaven i jo, que tenia un sou digne, feia molt mal de no ser-ho... Jo compartia la idea de l'ajut als altres, però em reia en escoltar a aquell com disparava amb pólvora de rei. Si saberes dels meus deutes i les meues estretors bé callaries, o almenys parlaries amb altre to. Quan jo tinga diners..., quan jo tinga un sou... Ara torne a riure'm en saber com es navegà tal personatge quan posseí un capitalet constant, i més quan recorde que la seua solidaritat de pa sucat en oli passava per adoptar un xiquet negre, però perquè tota la roba que li posara li sentaria bé...

Això, però, de participar en projectes, d'ajudar en el possible aquelles persones incitants i incitadores a dur endavant meravelles, o poder col·laborar en millorar saluts, benestars i seguretats comunes, bé que m'atreu de fa temps. I no és que nade en cap abundància jo per poder desprendre'm de massa, ni vull anar de capità moro d'Alcoi ni fer cap postureig... Però trobe just i necessari començar a fer un pensament amb el poc que puga disposar una vegada he comprovat la rendibilitat econòmica que em suposa no fer classe tan lluny de casa... Potser siga ara el moment de posar-me a la feina, en la mesura, faltaria més, dels meus possibles, i més comptant que, en no res, se'm presenten projectes personals que em costaran rascar-me prou la butxaca...

I m'he decidit ja.
I per a començar, he pres alguna decisió. La primera, afegir ací al meu blog, ara que el llegiu tants amics i enemics, algunes adreces de projectes que puga trobar interessants per tal que, si ho desitgeu, vos sumeu com faré jo...

La segona implica ja baixar al rotgle.
Hui fan a Ontinyent un homenatge merescut a una persona que m'he estimat de sempre, Jordi Rodríguez, que ens va deixar fa poc temps víctima d'un càncer. Tothom que és algú en el fet musical popular de la nostra contrada es bolca en la participació festiva. Jo, que ben mal estic veient-me per poder respirar amb la grip que duc al darrere, no podré acudir al Teatre Echegaray com pretenia. He vist que han habilitat una fila zero per col·laborar. Els diners que resulten d'aquest acapte aniran destinats a la investigació que ens pot alliberar d'aquest mal. A l'associació Anima i als programes d'investigació oncològica de l'Hospital del Mar de Barcelona per concretar-ne més. I t'ho dic, i et diré cada història d'aquestes no amb la voluntat de vestir de guai el xiquet negre, sinó perquè —si et ve de gust i veus que la raó és justa—, tu també pugues col·laborar. Si ho creus convenient, bé pots asseure't virtualment en l'homenatge entrant ací mateix i afegint el teu gra de sorra. Ací, aquesta vesprada, podràs viure per internet l'espectacle.

Una altra cosa que he pensat pel que fa als possibles mecenatges és la participació en projectes de crowdfunding. A veure..., ajudar en investigació, prevenció o alleujament està més que bé. Igual pense en afegir-me a alguna entitat que s'hi dedique, però no trobe potser massa interessant — o sí, ja m'aconsellareu els qui en sabeu— adherir-me amb una certa exclussivitat a la lluita per un tema concret. Potser siga millor anar aportant a mesura que apareixen els problemes?, no ho sé... El que sí que tinc clar és que hi ha un altre nivell que m'exigeix participar. Gens comparable, és clar, i no compare... Passant del fet social global al puntual: el de la meua cultura pròpia, l'àmbit on sempre m'he mogut i on ara em cal tornar per retrobar-me. Si hi ha de possibles experiències que gent il·lusionada proposa dur endavant! I la de meravelles que he vist que s'han pogut fer gràcies a aquest tipus de col·laboració... 

Fa temps que vaig afegint-me a alguna d'aquestes il·lusions. Val a dir que vaig començar amb la pitjor de les entrades, amb un projecte dels Geganters del Pi de Barcelona que em va deixar més que gelat... Després, però, el veure com alguns projectes que ni sabia que existien han donat a llum prodigis tals (pense ara en els discos de L'Home Brut o de Tomàs de los Santos), m'ho he repensat. Sobretot, m'ha animat, i m'és precís dir-ho, tot el treball editorial que ha desenvolupat l'Associació de Veïns del Llombo, d'Ontinyent, i, sobretot, l'autèntica joia que ha esdevingut la publicació del llibrot "De vida i miratges", l'antologia poètica de l'admiradíssim David Mira per part dels seus amics. Cal fer, em cal fer... 

Espere trobar projectes que s'ho valguen... De ben segur que m'alegraré de formar una xicotiua part de l'engranatge que els ha fet veure la llum...