.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


diumenge, 5 de febrer de 2017

La festa més completa que m'han dit i vull conéixer...




Ontinyent, a diumenge cinc de febrer de 2017. 

Eixe poble que es veu a la foto és Zamarramala.
Hi ha alguns pobles castellans que sempre he volgut conéixer per alguna cosa o per altra. Zamarramala és un d'ells. La foto la vaig fer des de l'Alcàsser de Segòvia estant, quan vaig estar-me en aquella preciosíssima ciutat camí del capdany passat...

Ara mateix, Zamarramala no és ja municipi, va ser succionat políticament per la capital en els anys 70 darrers, però té alcaldesses... El motiu? Té la Festa de Folls més interessant d'entre les que m'han dit de les castellanes... I s'hi celebra hui mateix, el dia de santa Àgueda, patrona de les dones. 

M'explique, i sé que et costarà de creure tanta cosa junta i remesclada en pau i amb bon vi i xoricets...... És una dansa tradicional de moros i cristians feta només per dones instituïdes en ajuntament de folls burlesc, tencador de la quotidianitat social en aquelles tantes èpoques (que esperem prompte passades) en què el poder efectiu estava tan lluny del fet femení que es permetia a les dones accedir a ell per no fer-lo rebentar (allò que sempre dic de la vàlvula d'olla a pressió social que és la festa), amb l'escusa de la commemoració d'una lluita llegendària amb heroïnes dones. Què t'ha semblat si du rastre la cosa? Doncs encara en coses bones de debò: quan va començar la festa, perquè et faces una idea, València encara era mora... Doncs sí, una de les festes més antigues registrades i encara vives a la península... 

El 1227 sembla ser que les dones del poble ("zamarriegas") ajudaren els cristians a conquerir l'Alcàsser segovià, que havia estat reconquerit pels mor, fent-los danses i distraent-los des del bellíssim mirador que és el poble. Des de llavors, s'eligen dues alcaldeses a les que va el rector a recollir a casa i així engeguen una cercavila amb danses fins a l'església, d'on treuen la figura processional de santa Àgata, i segueixen els balls a toc de dolçaina. Finalment es crema un ninot  que representa un home mentre es canten versos contra els homes per part d'una dona "coplera"... Li falta res a aquesta festa????  

Igual un any d'aquests m'anime i me'n puge a viure-la. Abans, però, em miraré això dels gps guies. Quan vaig tirar a anar-me'n de Segòvia cap a Lleó, em preguntàl'aparell si volia anar per camins de terra!!!! Li vaig dir que no, que visca l'asfalt i les carreteres, de nacional cap amunt... Llavors, tira a indicar-me i em du l'animalot al centre de Zamarramala..., i m'emboca cap un camí impossible de pedretes, i a huit graus sota zero de temperatura sent les huit del matí...