.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dimarts, 28 de febrer de 2017

I adéu Carnestoltes...!



Bocairent, a vint-i-huit de febrer de 2017. Dimarts de Carnestoltes.

I ara que ja és fosc, abans de baixar-me'n al poble, em toca dir adéu, com cada any, i cada any més trist, al pobre pare Carnestoltes... 

Ja tinc la cançoneta de sempre preparada. Enguany, la versió és ben bonica, i apropada a l'origen mateix de la preciosa melodia, potser de les que més m'agraden de tot el repertori occità, si no la que més... Estem ja formals i tristos? Anem allà amb el gori-gori carnestoltaire...

Gràcies, galant cavaller. Que l'oblit et siga lleu... Ves-te'n menjant-te alguna botifarra... T'he preparat una miqueta d'embotit de per ací pel teu viatge. Jo, em quede a menjar sopes d'all quaresmals... Ei, i monjàvena també...




Enguany no ha estat mal la cosa. No s'ha donat com jo volia perquè, també cal dir-ho, no m'he esforçat massa en buscar allò que necessitava. El tema Benimaclet ha estat, però interessant... Potser el més divertit haja estat a classe... Dijous Llarder jo era jo mateix: dimoni. Divendres Gras: elefant, com ho seria també el dissabte... Dilluns Gras: bufó amb una varietat de barrets impressionant (el "tiara papal", incommensurable). Hui: Faraó Ra-Amon.net... Ahir una benvolguda alumna va voler sumar-se amb un cabell colorista de pega a la meua croada contra l'avorriment carnestoltenc al meu centre... Només jo m'he disfressat perquè no tinc cap por al ridícul ni cap vergonya possible. Ma mare em deia de menut que no tinguera por, que el Sereno era un home. I fa any i mig, quan jo anava en boca de tot el poble per allò de sempre i jo no sabia res vaig acabar reconeixent el que deia un antic confrare, de la confraria: _Sergi, que parlen de tu, encara que siga mal. L'únic que no pots consentir és que et tinguen llàstima...!

Tot això fins a hui, que tres alumnes d'aquells de tro, han volgut sumar-se al concili faraònic i hem acabat possant a l'Institut, amb el castell de Biar de fons, si és que es veu i no se l'ha apropiat el biarut més biarut que els segles hagen pogut veure, per Osiris... Feia taaaaaaaaaaaaaaaaaant de vent que se me n'ha volat el voltor del protector capil·lar i he quedat només en faraó del Baix Egipte... Entre tot això i els xiclets del meu sant, hem donat què parlar —i mastegar— aquests dies de gatzara bona...

A l'any que ve, promet prendre'm les coses amb més humor encara... 

Si algú em passa una foto meua vestit d'elefant, te la penjaré. Uns quants lectors m'ho han demanat...

Au. Comence el regnat de la Vella Quaresma. S'apropa, però, el temps del Front Popular de Judea... Què et penses, que vaig a avorrir-me?