.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dijous, 23 de febrer de 2017

Coca de llardons el Dijous Llarder...




Ontinyent, a vint-i-tres de febrer de 2017. Dijous Llarder.

Puix senyor..., això va anar i era que som arribats al Carnestoltes!!!! I cal tenir en compte que si el Dijous Llarder es diu així és pel greix que solta...

Doncs sí. Abans calia afrontar aquests cinc dies de xalada i rebombori fent pujar el colesterol a nivells exoplanetaris. I com es feia això? Amb la senyora coca de llardons. 
Ara, ha quedat com a reducte folclòric a terres catalunyeses i a determinats punts aïllats per les issofolques peninsulars, però abans... Sí, ja sé que no te l'enyores, que on es posen hui unes bones botifarres d'Ontinyent no hi ha res que ombra faça als triglicèrids, que tot és sang... Però per si et ve de gust, et dic com fer-ne una.

Ves netejant el forn, que el tens fet un desastre i te'n vas al supermercat a buscar pasta de full d'eixa que tant s'estil·la i, si és que en trobes, llardons. Xe sí, això que els castellans diuen "Chicharrones"... Si ja te'ls. venen envasats i tot!
Realment, els llardons són només trossos cruixents de sagí fregit. El que queda quan el premses per treure'n el greix. Cal fer-lo miques al ritme que fa el boix al morter, o al de la pragmàtica trituradora...

Ja ho tens? Doncs ves preparant cinc-cents grams de planxes de pasta de full, dos-cents cinquanta grams de llardons, un ou de gallina per a pintar, una fortuna amb pinyons i tot el sucre que puga assumir tant de greix. Caldrà endolcir-ho tot, no?

Doncs bé. Pilles una planxa grossa de pasta de full, cal ser cool i chic i comprar-la feta si no volem pastar i pastar i pastar... "_ Paste pare? _Pasta fill! -Pa què paste, pare? _ Pa tapar-li la... "
Au, posa't a tirar llardons sobre el full com si no n'hi hagués demà, i quan ho tingues, tapa-ho amb més full i posa més pols de llardó a sobre. Només de pensar-ho em vénen basques... 

Tanca la massa cap a dins i ves passant-li el corró per tal de crear una nova massa amb els llardons incrustats. Tira-li farina, tira-li, com en el conte de les Danses, per agilitzar la cosa... Com que la pasta ja ha estat fullada, per a què vas a fullar-la tu més? Estira i doblega al teu antull, però només per aconseguir una bona barreja. I quan ja estiga això que dius xicon ja està bé que total per a qui és i com li diuen, li dones forma quadrada, redona, ovalada, com desitges. Fes-li una voreta graciosa si tens temps, i gràcia, clar... I no tires res del rebuig, que tot és reaprofitable...

Au, posa-la sobre paper pel forn mentre el preescalfes a 200 graus. Bat l'ou i pinta a consciència perquè, si no ho fas, on voldràs que s'apeguen els pinyons. 

Ai..., ara toca afegir-hi per damunt els pinyons, quin dolor a la butxaca... Si no vols pensar-ho, posa-li sucre, molt de sucre, com el que et trobaries a una llauta de coca-loca com a mínim. Enforna a 220 graus i baixa desseguida la temperatura a 180, i en un quart d'hora, tens a punt una veritable bomba calòrica carnestoltenca. 

Se't passaran les ganes de Carnavals...

Que ho desmenges bé!

Sincerament, hi ha tradicions que...