.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


divendres, 24 de febrer de 2017

Au! Felicita'm que hui és el meu sant...




Ontinyent, a vint-i-quatre de febrer de 2017. Divendres Gras o de Carnestoltes.

Ja és divertit que et demane que em felicites perquè un senyor monjo i màrtir mig inventat, suposadament dit Sergi de la Capadòcia o de Cesàrea, morí tal dia com ahui, el 304 diuen, enmig de la persecució de l'emperador Dioclecià, i jo duc el seu nom...

La cosa és interessant. Conten que era un vertader precursor dels iaioflautes que, de sobte, troba el cristianisme i s'hi aboca de cap per tal de fer-se eremita. Però arriba de Roma el governador Saprici amb el manament imperial d'granar els cristians armenis i capadocis. En mig de les festes en honor al patró sant Júpiter, es presenta el Sergi al davant del llegat de l'Imperator i li retreu que estiga fent homenatge a déus pagans. Vaja, com si li volgués explicar l'origen i el perquè de la festa justament quan menys convé, a l'hora del botellot... Però el Sergi els tenia tan ben posats, els seus poders, dic, que, en posar-se a pregar, comencen a clevillar-se les imatges deístiques i a apagar-se els focs sagrats. Ofensa als Déus!!!! Au, a empresonar-lo sense garanties jurídiques! A jutjar-lo amb un tribunal partidista! A matar-lo com a lliçó pels agossarats que volgueren explicar cap festa..., torturadet i decapitat que me'l deixaren... Diuen que les despulles del sant home acabaren duent-les des d'on Eurovisió va perdre la gorra a... Badalona!, i que allí està soterrat! Serà cosa de fer un pensament i apropar-se a veure si queda cap cosa allí del meu sant Patró, cap d'altar de l'oratori de Can Carrasca perquè mon pare volia que el seu fill es digués així. Encara com perquè m'assemble prou a aquell iaio destarotat... Si m'haveren posat el Paco Pepe que volia ma mare pel pastós aquell de les pel·lícules de Sissí...!

1 comentari:

Pep Alfonso ha dit...

Ai sant baró que amb les oracions del teu Sant Nominal es va enutjar el déu Júpiter. Ara ja no hi ha massa déus als quals pregar amb el deler propi del carnestoltes però sempre podem beure's una bona cervesa. Au cacau i que passes un bon cap de setmana de sant!!!!