.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 9 de febrer de 2017

Alcaide Juanjo




Ontinyent, a dijous nou de febrer de 2017.


Aprofite aquest espai xarxístic meu per agrair públicament el senyor Juanjo Alcaide per tot allò que ha tingut a bé consentir-me en aquestes darreres jornades de festes bocairentines. I ja no parle del fet que em deixara una de les seues màquines extraordinàries en una mostra de confiança espectacular per tal que me'n passara jo captant imatges de l'entrada des de la Barrera, no. Vull parlar del fet d'haver-me deixat viure la festa des d'un punt de vista que sabia, però no coneixia: el de pseudofotògraf acompanyant d'un fotògraf de veritat.

El que he pogut observar m'ha meravellat de debò. El que he viscut, m'ha espantat. 
Quina paciència santa té aquest senyor home... No escriuré ara cap hagiografia seua perquè ja ho vaig fer quan vaig parlar-te per ací dels deu anys de la seua marca laboral, Photofinish. El que sí que dic és que aquesta paciència de sant acabarà creant-li una úlcera d'estòmac en un no res. Afortunadament, el seu sentit de la decència i sobretot l'humor que té, beneït sentit de l'humor, me'l mantenen entenimentat. No parlaré —perquè no vull recordar-les—, de les travetes, ofenses (insults vertaders), burles, desprecis i altres galindoines vingudes des de mediocres, envejosos i narcisistes perversos que vaig constatar que patia. Les que més em preocupen són les que li han vingut de gent entenimentada, teòricament... Em quede amb les tantíssimes mostres d'estima i respecte i bonhomia i confiança que veia com li arribaven de la gent com passava, de les festeres i festers que l'aturaven a cada moment i que anaven sempre més enllà d'un somriure i una salutació, que creixien en satisfacció, preocupació també i sobretot desitjos de bonesa... Si no s'agafa a tot açò tan bell, no crec que Juanjo puga deixar mai de fumar...

Vaig assistir al making off de dues fotos complexes que duran rastre, almenys una d'elles, perquè algú poc curiós amb la feina dels altres n'ha passat un esborrany, i encara s'ofendrà quan li retreguen el poc respecte. Vaig flipar amb la preparació, i amb l'estoicisme insà del senyor Alcaide. 

A tot açò. Diu la RAE que el mot Alcaide té aquests sentits:

1. m. y f. Persona que tiene a su cargo el gobierno de una cárcel.
2. m. Hasta fines de la Edad Mediaencargado de la guarda y defensa de algún castillo o fortaleza.
3. m. Con posterioridad a la Edad Mediaencargado de la conservación administración de algún sitio real.
4. m. En las alhóndigas y otros establecimientosencargado de su custodia y buenorden.



Ara que ja puc fer-li broma amb el seu cognom perquè li he vist la clau del castell de festes a les mans, millor seguir amb ella i deixar de banda allò que cal ser perdonat, però sense oblit. Si oblides, pots tropessar de nou amb la mateixa pedra; i serà per pedres... Més que res per dues coses això de l'oblit memorístic: la primera és no crear úlceres pròpies que, sincerament, poden molestar-te en el caminar. La segona és la millor. Si algú pensa que Juanjo és dels que defalleixen a la primera de canvi, està equivocat i envida tort. Ahir mateix, després de saber de la darrera cabronada que li han fet, lluny d'entonar un jo passe de tot açò, i contentíssim com estava de la veritable gent bona, la que s'esforça per dur a terme allò que jo dic bellesa comuna, es va espolsar el disseny d'aquestes dues imatges.







Quasi res, diu el paperet.
Els textos, per si no els coneixeu, són trets de les Ambaixades bocairentines. Les lletres del Bocairent, de l'homenatge que vam voler fer a la festa i els festers amb una versió d'una tipografia d'anys, que és igual però no, en la nostra proposata de cartell festiu per a enguany...

Si em demanaren quina és la riquesa que vull, tinc clara la resposta. -Senyor geni de la llàntia; desitge tindre un bon grapat d'amigues i amics tan creatius com bones persones, tan despreses com responsables i, sobretot, sinceres, directes i fidels als amics. Tot el què és Juanjo.