.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dilluns, 27 de febrer de 2017

Adéu, pins...




Biar, a vint-i-set de febrer de 2017. Dilluns de Carnestoltes.


No tinc raons més que les de l'estima pels caiguts.
Les paraules, les verse.
Ja ens contaran el perquè, si així ho volen....

Els tres estaven malalts?
Els tres havien estat afectats per la nevada?
Els tres suposaven perill vertader?