.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 2 de febrer de 2017

A la llum preciosa d'un fanal



Ontinyent, a divendres 3 de febrer de 2016. Diada de sant Blai gloriós.


Aquesta és la publicitat que Photofinish ha publicat en el programa de festes de sant Blai de Bocairent i que enguany commemora el desé aniversari. La imatge, sense el logo ni la informació necessària d'empresa, amb altra tipografia molt divertida (un homenatge curiós a la que s'usa com a capçalera des de l'any de la catapum en aquesta revista-programa), constitueix la proposta de cartell que Juanjo Alcaide i un servidor presentàrem a concurs. Val a dir que no guanyàrem. Però ens ho passàrem de bé fent-lo...

No sé si em creuràs. Vaig somiar aquest cartell allà pel mes de març passat. Calia fer una foto a un xiquet que mirara embadalit un dels fanalets de la Nit de les Caixes, el meu acte preferit de les festes bocairentines, i tapat amb una manta. Per darrere, s'endevinaria un d'aquells cobertors que tant m'agraden del sant del mal de gola... El model, no podia ser altre que el meu nebot Abel. Els pares es prestaren desseguida al joc i el xiquet ho tingué tot com a joiosa sorpresa... Vàrem fer la foto a la fi de la sessió que Juanjo li va preparar per tal de fer l'àlbum de primera comunió que jo li regalava... S'ho va passar el nano...! Si m'ho vaig passar bé jo, emocionat amb com és de meravellós el xiquet i de preciosos els seus pares... La manta? No podia ser altra, la meua, que ja va protagonitzar el cartell oficial de 2012..., i el fanal? El que guarde jo de quan vaig decorar tooooota la finca de mon pare quan vam celebrar el seu cinquanté aniversari. Duia el pobret fanal per ma casa dèsset anys, ha lluït com mai en la imatge...

I res, que a Juanjo li va paréixer bo i bé que la foto li fes de publicitat. A més, com que es dóna la coincidència que Abel farà enguany deu anys, la simbologia és redona... 

I per què et conte tot açò? Perque estic content. Hui comencen les festes de Bocairent. Hui fruiré com mai del primer Vítol, de la Retreta de les Caixes i ja veurem el què vindrà darrere... 

La vida, que torna a somriure. Jo la veig en la mirada preuada i recòndita d'un xiquet que observa, content, més enllà de la llum que fa un fanal...