.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dilluns, 23 de gener de 2017

Sospites? Seu a veure com passa...




Ontinyent, a dilluns vint-i-tres de gener de 2017.

Ja saps què en pense dels premis "literaris" i/o "investigadors". T'ho he repetit diverses vegades.
És per això mateix que no em presente mai a cap premi d'aquestos. 
Una vegada en vaig guanyar un i em va destrossar la vida. Així, amb totes les significances del mot "destrossar". Ni tant sols ho he nomenat quan m'ha tocat presentar algun currículum... Han passat molts anys, vora vint, però encara en ranquege d'aquella realment traumàtica experiència... No em tornarà a passar. Ni això ni treballar amb determinats professors filologico-folcloroides ni altre editor negrer. Promés ho tinc...

Fa cosa de mes i mig, vaig rebre un missatge d'un dels més prestigiosos joves starlets de la cultureta valenciana. Un senyoret a qui no conec de res i que em va sorprendre; ni li sé el rostre. Com podrà tindre, doncs, la meua adreça la persona aquesta...? 

En aqueixa lletra, i tractant-me com si em conegués de tota la vida —i jo, espantat, tal i com sóc de malfiat—, em demanava si tenia alguna cosa escrita per ahi i de qualsevol ram, literàri o etnogràfic, com si em sobraren els escrits etnogràfics o literaris.... Era per si podia presentar-ho a un premi que es convocaria properament, no sé ara si novell o bé renovellat en ser représ per una editorial. Vaig flipar.

I vaig flipar per diverses causes, sobretotes elles per l'insòlit de la (in)coherència i (in)adequació de la proposta. Una proposta que arribaria a tanta altra gent, supose, com hi haurà enregistrada a la base de dades de l'editorial de la gavella... 

I desseguida em va sonar la cançó. De ben segur que si està aquesta carta en dansa, hi ha ja algú que ha rebut una altra, però certament diferent, en què li se diu que el premi està donat i és per a ell/ella si accepta jugar al joc (o això es fa en conversa telefònica privada...? No ho sé!), atés que el seu prestigi prestigiarà al seu torn el premi, el donarà a conéixer i, en futures edicions, atreurà més borinots a l'olor de la dot.... Ho he vist altres vegades i en diverses "disciplines artístiques"... 

Hui, m'he sulfurat en rebre de nou informació no desitjada al voltant d'aquest premi. Ara, però, ha estat l'editorial ditxosa que m'envia formalment la convocatòria, sense subterfugis ni parides. A pèl i com honra mana... Per a què l'insensat avís previ, doncs?

Si no he tallat pel recte i els he marcat a tall de correu brossa/estafa de pesca ha sigut perquè ara estic del tot encuriosit, i m'agradarà saber, quan el jurat falle (o es folle) el premi, qui és l'afortunada o afortunat a qui s'atribueix tant alt prestigi i s'endurà la placa/estatueta, el parné i la possible publicació de qualsevulla cosa que tinga a bé haver presentat de "les que tenia per casa escrites".

I en saber-ho, fora. 

Viviu, vividors, però deixeu-me viure...