.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimarts, 31 de gener de 2017

Seré bèstia...!




Ontinyent, a dimarts trenta-u de gener de 2017.

De veritat. Mai no m'he declarat seguidor dels hereus econòmics del senyor Disney, i nomes hi ha una pel·licula que m'haja deixat tirat en el lloc robant-me cor, freixura, ànima i fel, que és la del "Geperut de Nôtre Dame"; una obra mestra del gènere dibuixos fats i única remissió de pecats de la companyia californiana fins aquell moment. Ah, i amb una partitura d'Alan Menken (tot un veritable "Rèquiem") que emociona a cada instant que retrona. I un treball actoral tant en anglés com en català i castellà que veig difícil de superar (ai Constantino Romero, que en el cel sia...!).

He sospitat sempre que el motiu principal no és la bellesa d'un París al que pense tornar prompte, o la intensitat romanticista d'un fals medieval a la manera de Viollet-le-Duc... És, crec, per la força del pesonatge de Quasimodo, a qui tant he pensat sempre assemblar-me, i m'assemble de fet. 

Però des que van aparéixer les primeres imatges d'aquesta nova versió del conte que mister Walt va recollir recorrent l'Occitània, "La Bella i la Bèstia" (xe, l'"Abella" de Banyeres de Mariola i d'Enric Valor...), vaig contant els dies que queden perquè arribe mitjan març i puga contemplar-la... Només havia tingut aquesta pressa en contades ocasions... "Eyes wide shut" de Kubric, la primera entrega d'"El Senyor dels Anells" de Jackson i... ara...? Quin davallament d'espectatives i quina infantilització mental decadent, pels Déus! Que si la tria del càsting, que si les primeres imatges... Ara, amb aquest tràiler definitiu on les coses queden tan i tan clares, les gànes ja són ànsies... Pagaria per veur ja a sir Ian McKellen i tota la penya fent el gamba per damunt les taules cabareteres... Igual quan em trobe amb l'encaixonada Emma Watson fent de Bella espere que aparega el Harry Potter per algun costat i en qualsevol moment, que jo sóc d'eixos... Però els paisatges (un castell que va entre el del Disneyworld clàssic, el de "Malèfica" i el real de Pierrefonds...) i sobretot l'evolució simfònica que el senyor Menken promet... Uf... Per què no passa ja febrer?

Ací està el vídeo que et dic. Per la propaganda que faig, bé podríen deixar-me entrar debades...

Si allí jo era Quasimodo, ací, igual, Bèstia, quan es mire a l'espill, em veu a mi...