.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dissabte, 14 de gener de 2017

Pàixeros...







Ontinyent, a dissabte catorze de gener de 2017.

Aquesta setmana primera de classes ha estat realment profitosa, malgrat el final de calamarsa baixventresca... I m'han sorprés moltíssim alguns retalls de realitat sociocultural que he trobat en determinat alumnat dels cursos d'ESO quan avisàvem que el dissabte, hui mateix, arribaria a Biar el Rei Pàixero.

Què m'ha sorprés? Dues històries diferents. 
La primera no la imaginava, la segona no l'esperava, no...

Mentre parlava de l'arribada d'aquest protagonista festiu, hereu darrer dels abans nombrosos "Reis de Burles" carnestoltencs, observava com els alumnes biaruts reien contents, orgullosos de la festa que tant s'estimen... Alguns d'ells, començaven a entonar i tot la melodia dolçainera del ball dels Homes Ocells o Pàixeros que sempre precedeix el pas de sa Majestat... Els alumnes dels pobles immediats obrien, però, la boca... No tenien ni idea del què els estava parlant! Els sonava com a japonés... Com pot ser que sent tan propers no coneguen el costumari d'uns i altres pobles? I més estorat que m'he quedat  quan he escoltat dir a alguns alumnes de batxillerat que no, que ni idea d'això... Se suposa que en les edats en què ja hi ha interacció personal entre els distints àmbits locals...

L'altra pel·lícula: parlar del tema i trobar-me a algun alumne biarut fent males cares... 
_ És que això no val res i és una merda...! 
_Com dius?!!! Però tu saps el valor que té aquesta representació? 
_ Ah, què té algun valor?

I pel que m'explica, entrelluque que el seu desgrat no és estètic en absolut, és purament ideològic! S'ho pren com li ho han mostrat, se suposa que a casa, durant tota la seua curta vida: una burla a la religió... Una cosa aliena i impròpia d'una festivitat santantònica.
Al·lucine...




Sortosament, però, m'he trobat amb alumnes interessats en preguntar-me de què va tot allò, i en explicar-me el què ells ja en saben: que si representa un recaptador d'impostos aquell rei de corona republicana... Dona, en certa manera podria ser perquè va lligat a la replega o acapte de productes entre el poble que després són subhastats en benefici d'algun col·lectiu, regularment religiós, com en qualsevol festa de folls hivernenca de la zona; que bona cosa d'exemples tenim d'això: des dels Enfarinats d'Ibi i els Folls del Camp de Mirra al desembre, a la subhasta de sant Antoni de Fontanars dels Alforins pel gener, i encara s'allargassaran a les salpasses setmana-santeres..., sempre amb un benefici eclesial. Més aviat, jo el veig com el que era el "Rey de Cepas" castellà i tants altres personatges regidors de bona cosa de Folls locals que podem trobar-hi arreu del nostre territori... el Rei Bufarra de les Alqueries, el Rei de Miques d'Artana, el Rei Bonet de la Vall d'Uixó, l'Alcalde Porreta de Betxí, el Rey Roso de Fanzara i Torralba del Pinar, el Rey Herodes de Matet, el Rey de los Mancebos d'Almonacid, l'Alcade Chinchilla del Sot de Chera... i els immediats Alcaldes de Folls, i s'allargassen també als reis de danses post-nadalenques, com ara els del Nen Jesús (recuperats de poquíssim a Biar i ben important en la seua vessant femenina a Cabdet) i, sobretot, als balls del Rei Moro (amb Agost com a referent més conegut).




_ I la dansa aquella tan "ridícula" dels Pàixeros? Em solta un... "Ridícula"? Tu la veus "ridícula"? Si és fantàstica!!! I una veritable relíquia!!!! —I els biaruts, encara unflen més el pit moral, i pugen el somriure, en escoltar-me—. És un privilegi poder gaudir d'una dansa tan senzilla com aquesta i amb tant de símbol com recull, des de les robes als passos... 

_ I què podria representar?
Debatim-ho, per favor... ¿Què penseu que poden simbolitzar dos homes vestits d'igual manera, però amb perruques diferencials, que dansen alçant la capa a mena d'ales —dient-se Pàixeros o Homes Ocell— fent voltes simètriques i no, i reunint-se al final per honorar el Rei, amb una inclinació en què l'home ros força en certa manera a inclinar-se al moré...?

De vegades, dels més xicotets símbols, pots arribar a treure tanta profunditat que mareja...

_ Vols dir, Sergi, que tenim ací una representació antiga d'una lluita entre el bé i el mal...?

_ Ui...! Només et diré que sempre van agafats de la mà...