.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 5 de gener de 2017

Paco...!



Ontinyent, a dijous cinc de gener de 2017. Arribada dels Reis d'Orient.


Aquest que ací veieu, tapat amb la manta de Bocairent, amb la guitarra enfilada i preparat per cantar, és un dels ciutadans més il·lustres que la meua terra ha donat. I jo, tinc la sort que cada any hi canta al meu betlem. Totes les figuretes se l'estimen que és cosa de no dir. I passa tot l'any a la vitrina perquè no em perda de vista, junt a la seua Pepa i un fum d'amics d'arrel, beneïnt amb la seua presència la meua llar. 

És, també, una de les millors persones que mai hauré conegut.

Nascut a València en un carrer que ja no hi és, crescut a Ontinyent d'on és padrí dels Gegants Jueus, i a Carcaixent, benvolgut al Castelló que hi ha a la Ribera, a Bocairent on segueix sent Mossén Grenya i té la medalla d'or de l'Ajuntament, a Montserrat d'on fou rector i té carrer, a Dénia on tant ha navegat, a Real, on viu... El millor de tot és que, quan a qualsevol qualsevol que li preguntes per ell, si en coneix les cançons i l'esforç que ha fet per la nostra cultura, li puja alegre, i desseguida, un somriure als llavis. I de ben segur que, després, o bé et taral·leja la Serra de Mariola, el Vell Montgó o el Romanç del Penyal i l'Aitana...

I hui que ha complit els 78 anys, li desitgem tota la felicitat que puga haver al món. Per què? Perquè ell ens l'ha donada abans, i amb escreix!!!!

L'enhorabona, Francesc Muñoz i Martínez. T'estime!!!!