.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

divendres, 20 de gener de 2017

Ja tenim nou Amo...





Ontinyent, a divendres vint de gener de 2017.

Veig per televisió la presa de posessió (Inauguration day) del senyor Donald J. Trump al Capitoli de Washintong. Des d'ara mateix, el món té un nou amo. He dit bé. Amo. 

Potser els anteriors presidents nord-americans foren gestors de la potència primera del hui mateix. Funcionariets de l'Estat. Ahir ja. Des d'aquest moment, és un dels Amos qui té el poder efectiu, Comandant en Cap en diuen allí (tampoc tan lluny del Jurat en Cap que governava històricament el meu poble...), per més que, quan escolte això de "comandant" em ve al cap més la imatge d'un home amb barba i puro etern que morí fa poc tocant els això d'allonses a la primera potència i amén). El diuen i fan destarotat, prepotent, al·lucinat, messiànic, però Amo és, i és qui ens governa a tots plegats. Aquest Sauron de l'anell únic potser no arribarà a llangardaixet... Però ha complagut als mitjans d'arreu en presentar-lo a la manera de Drac ferotge. Igual ens equivoquem tots i aquest personatge acaba fent alguna cosa bona. Seria de mèrit d'ell i demèrit del món polític, del qual no prové i al qual ataca sovint. Deixar-lo fer serà una bona manera de comprovar en què ens afecta allò que vaja desfent i fent. 

Deien que quan els Estats Units esternuda és que tot el món ja té la grip. Potser hui ja no és així, i gràcies a l'emergent Xina i a la desnortada Rússia, ara, són Europa i Sud-amèrica els qui tenen refredat quan es moquen els nord-americans... No sé. Els propers anys poden ser apassionants en la nova política internacional, enxarxada i virtual. Ara mateix, tot ho veig possible, i creïble també...

Que Fortuna ens pille a tots preparats per a qualsevol cosa.

De moment, vull acompanyar aquest escrit amb una imatge que em sembla fortíssima i que espere que no siga premonitòria, la de la portada del setmanari valencià "El Temps" del moment en què el ja President Trump va guanyar per sorpresa el seu nou lloc de treball. Un ascens inesperat, vaja... D'entre totes les icones, caricatures, acudits i altres retrats, crec que és el més acollonidor...