.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


divendres, 6 de gener de 2017

I cantarem pel Nadal (i XIV): "La Marxa dels Reis"






Ontinyent, a divendres sis de gener de 2017. Dia dels Reis d'Orient.

Ha despuntat el dia entre boires. Aquesta nit, els patges de ses Majestats i ses Majestats mateixos s'hauran despistat bastant, sobretot si els seus gps són com el que duc jo al meu cotxe...

Nadal, oficialment, acaba. Oh!, queixareu alguns...., Alabança!, cridareu altres..., per més que, com diu la refranyística fins a Sant Antoni és Nadal, la tradició l'allargue al 2 de febrer, la Canderera, i a través de les Festes de Folls, algú vulga allargar-se encara fins el Carnestoltes, que ja és tenir moral...

És, però, temps de canviar el xip, enguany a poc a poc i amb la sort d'un cap de setmana d'obsequi, i donar gràcies, o bé del temps passat o que haja passat el temps.

Aquesta matinada, entre la boira, he vist, però, tres reis d'Orient prop de l'oratori de Can Carrasca... No m'ha donat temps a cantar-los el Tirorí, que amb la gelor, en eixir del meu recer, la gola m'ha fallat...  Però no passa res, ells saben que els estime i que, algun dia, tornaran a fer-me feliç. No de bades, abans que qui m'envoltava me la derribés airadament i capriciosa, sense recança ni temperança, aquesta m'era festa predilecta. El problema no és la festa sinó qui t'envolta quan ella arriba... Serà raó de demanar als Reis discerniment personal en la tria d'amistats i estimes.

Ràpidament, m'ha vingut al cap la peça relacionada amb els Mags que més m'agrada. Una melodia occitana antiga que m'és recurrent en aquestes dates... Fa anys, vaig fer-ne una versió escrita pròpia i és aquesta la que et passe per acompanyar-la... Serà, enguany, la darrera nadala que cantaré, quan deixe de tindre la veu presa...








Marxa dels Reis
(Tradicional occitana. S. XVII)


Treta en rimes catalanes per en Sergi Gómez i Soler.

Com a obsequi als seus amics i en homenatge
als tres magnífics senyors mags hores abans de la seua emocionant vinguda.
Per permetre meravelles com aquesta peça cantada amb sa màgica melodia
i atorgar-les a pobles i cultures tan menudes com cansades...



Al matí, he guaitat prop d’ací
a tres grans reis que anaven de viatge.
Al matí, he escoltat prop d’ací
a tres grans reis que feien llarg camí.
He vist venir molts soldats daurats
que acompanyaven tot un estol de patges.
He vist venir molts soldats daurats,
bé que semblaven tots agermanats.

Els penons, de colors tan llampants,
amb el ventet semblen del mar l’onatge,
i els camells, que són bells i flamants
porten de joies moltes novetats.
I els seus tambors, per retre els honors,
de tant en tant van sonant en repicatge.
I els seus tambors, per retre els honors,
marquen la marxa cadascú al seu torn.

En faetó daurat per totes parts
he vist els reis, dels bells àngels miratge.
En faetó daurat per totes parts
entre el brillar de molts rics estendards.
Ocells boscans i de viva veu
d’un nou xiquet ens recompten el lloatge.
Ocells boscans i de viva veu
amb son llenguatge la beutat de Déu.

Atordit en veure açò que he dit
m’he amagat per filar l’equipatge.
Atordit en veure açò que he dit
de lluny en lluny els he volgut seguir.
L’astre brillant que anava al davant
als tres bons reis els servia de guiatge.
L’astre brillant que anava al davant
no es va aturar fins a ser amb l’infant.

Són entrats i al nen han adorat
a dos genolls li duen son missatge.
Són entrats i al nen han adorat
i així han pregat davant el rei nounat.
Primer Melcior li presenta l’or
i diu: Mon Déu, ets de la glòria heretatge.
Primer Melcior li presenta l’or
i diu per tot que és vençuda la mort.

De present, Gaspar li da l’encens
tot i dient: Ets divinal llinatge.
De present, Gaspar li da l’encens
tot i dient: Sou rei i Déu ensems.
La vostra pau i la humilitat
del vostre amor són fidel i clar bagatge.
La vostra pau i la humilitat
no amagaran vostra divinitat.

I per mi, no ploreu, ai bon Déu!
Devot us do la mirra en comparatge.
I per mi, no ploreu, ai bon Déu!
Diu Baltasar entre singlots al nen.
Un jorn per nos damunt d’una creu
en ser carnal morireu a tall d’ostatge.
Un jorn per nos damunt d’una creu
has de morir per la salut dels teus.

I ara, hui, el nou rei adorem,
de Joan Baptista rebrà benauratge.
I ara, hui, el nou rei adorem.
Tot l’univers s’ha de somoure amb ell.
En un festí farà l’aigua vi,
un tal miracle que esglaia el parroquiatge.
En un festí farà l’aigua vi,
manifestant el seu poder diví

Ontinyent (la Vall d’Albaida), vesprada del 5 de gener de 2008.