.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

dilluns, 16 de gener de 2017

I ara, vestim l'aparador de Photofinish de morocristià santblaier...

Foto (i autoretrat) del senyor Alcaide...



Ontinyent, a diumenge quinze de gener de 2017.

Abans de pujar a Bocairent per començar amb la formalitat que cal aquesta edició de les festes de Moros i Cristians, ara que tot es mescla i de Reis passem a sant Blai sense acabar de començar sant Antoni, vaig a contar-te la penúltima...

De nou, Juanjo Alcaide m'ha deixat fussar en el seu aparador i entre els dos, una vegada convenientment recollit el que muntàrem pel Nadal, hem preparat un de santblaier... "Mera" que ho passe de bé planejant, i oblidant també, tantes andròmines per aquell esquifit escenari... I quanta bagatel·la tinc també a casa, xe!

De nou hem fet natura morta, millor bodegó, perquè de natura només hem afegit una planta de sàlvia, i de les que no s'hi reguen... A veure si m'explique... A sobre tot, les banderetes de tela basta que enguany han decorat el meu arbre de Nadal, que donen color i textura vital i alegria (com a mínim són cridaneres i atractives), sobre una de les millors imatges que he vist jo exposar a Photofinish en els seus deu anys d'existència... Un blanc i negre a la sagristia de l'ermita del Sant Crist que no pot deixar ni deixa indiferent ningú... Després, a la dreta mirant des de l'espectador, sobre la meua ja gloriosa manta bocairentina (un dia et parlaré d'ella, perquè el títol de "gloriosa" se l'ha guanyat amb escreix i honors...), un fanalet en record del meu acte preferit, la Retreta de les Caixes..., i una llançadora de les de bona veritat que representa el passat teixidor bocairentí, al costat d'un rajolet amb l'escut de la Vila Reial que pintà Carme Doménech i que guarde a casa amb molta estima. A la vora, i sobre aquell llum que canvia de color, sense tapar-lo i acreixent un efecte lumínic inesperat del tot, el pandero aquell de pell de cabra amb què vaig eixir en aquella entrada mirífica alcoiana, a canvi d'un poema que, sencer, encara no has pogut llegir, per més que l'hages cantat en part... Ah, i dos joguets, l'espasa de fusta que vaig comprar a Besalú fa tants anys i la porra de peluix que em vaig dur del monestir occità de la Fontfreja, que ja és delit comprar-la allí i no a Besiers ni Carcassona... I per representar la cultura musulmana, res de guerra, un llibre de tapes extraordinàriament belles que va editar fa temps una comparsa ontinyentina... Què em deixe? Ah, sí, una arribada d'última hora: la botella d'herberet.. .P Pren "bodegó"... I conjuntant-ho tot, i arraullint-ho a un mateix motiu unificador, un fum de paperets dels que es llencen sobre sant Blai, que està present també en una estampeta lluïdora, però que enlloc de versets ni escuts de filades, té el logotip dels deu anys de Photofinish.



No sé si ha hagut a tot Bocairent un aparador tan historiat, recontra! Això sí, de fet amb major orgull humil, segur que no. Perquè res no m'ha complagut tant que participar en aquesta mena d'ofrena d'estima que Juanjo ha volgut oferir a un poble que, pel que he pogut comprovar, se l'estima de veritat...