.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

diumenge, 29 de gener de 2017

He acabat...




Morella, a diumenge vint-i-nou de gener de 2017.



Estava gairebé tot enllestit, era cosa de fer-me perdurable el final...
Per això, em calia acabar ací, i així, el que ha estat l'esforç professional més ingent de la meua vida.

He arribat. M'he assegut al que és el meu lloc. He escrit la darrera de les entrades previstes: "Mort".

(Sóc un romàntic empedreït, però hui m'he reconsagrat com a simbolista absolut...).

Després, m'ha corregut de nou aquella descàrrega de les emocions com tornen, per l'esquena. No diré que no m'han eixit unes llàgrimes... Ara ja està tot a punt per entregar. 
...Encara tindré un poc de temps per fer unes darreres correccions, segur... M'estaria i crec que m'estaré tota la vida, corregint i ampliant, però a banda del lògic límit temporal també està el de les meues forces, i ja són escases... (M'ha quedat un poc coix el capítol dels capgrossos, però bona cosa del que crec general, i ha estat publicat, ho he recollit. No es pot dir mai tot, perquè en aquest món, eixe tot és tan relatiu que s'estira i s'allargassa fins a semblar infinit des d'on jo mire. I tant que m'he deixat tanta història, que fora del que és casa nostra estricta ja ho trobe inabastible per a una formigueta com jo...)

Hui, done per conclosa la base de dades que he redactat i sobre la qual, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua elaborarà el seu "Vocabulari de Festes". He estat vora cinc anys arreplegant, escrivint, fent i desfent, pujant i baixant, obrint i tancant, per aconseguir un resultat que voreja les 11.800 entrades que defineixen costums, personatges, actes i raons al voltant del món que sent més meu i menys practique... Dia a dia, mes a mes, any a any, sense cap mena de vacança, amb horaris imperdonables, negant-m'ho tot tancat a casa o als instituts, buscant per on fóra un senyal de wi-fi per poder accedir a la base de dades allà a la fi del món on vivia... Jo he deixat de ser jo per passar a ser un ent sedentari i cadirer per aquest treball que, ara que vaig a entregar-lo..., em deixa com si flotara, no sé... 
Queda encara molta feina, i supose que caldrà que done moltes explicacions sobre uns mots o uns altres, unes opcions o unes altres (i unes altres)... Però res no serà ja igual. Des que vaig deixar pel Ninou al cap de Peñes la rèmora que em corcava, ha tornat el Sergi ocurrent, divertit, animós i punyeter que tant buscava...

Ara, només sé que vull viure. Vaig a dedicar-me per fi a mi, i a passejar, i a pintar i a escriure poesia i, sobretot, a viatjar... Ja estic fent provatures de fa setmanes del què seré i em serà; des que vaig veure que arribaria a hora al termini que em va ser concedit com a favor atenent el meu mal estat durant la segona meitat de l'any 15, quan vaig estar a punt de tirar al foc tants anys treballats perquè en el foc m'estava... No he fruït. No era possible. Això sí; he aprés molt, moltíssim. I sé que tot allò atresorat serà de profit, per a mi i, espere, també per a un vosaltres difús que he volgut agrupar en allò tan tòpic del "meu poble". Perquè si alguna cosa he tingut clara és que, aquest esforç l'he fet per explicar-li al meu poble com és que fa festa i, per tant, com és...

Ara, aniré agraïnt a aquelles persones que m'han animat o han facilitat el meu anar treballant. En primer lloc, i així corrent, agrairé les deferències que amb mi han tingut els professors Josep Lacreu i Emili Casanova. Després, al meu equip mèdic amical habitual que m'ha aguantat a saber les barbaritats pervingudes d'aquest embolic. I de cor, a la directiva del l'IES Miguel Hernández de Bigastro que, sent director l'honrat faller i senyor Pablo Perales, em deixava que des del meu exili puguera aprofitar les tristes vesprades, vinga a passar dades, en aquells ordinadors... I com no, al director del projecte, el professor Josep Lluís Doménech, que no ha arribat a veure acabat l'esforç perquè descansa en pau prematurament.

Ara que en un no res se m'enceta una nova etapa, no vull quedar-me reclosit a casa com ho he estat aquests anys darrers. Vindran altres treballs i dubte, ja ho he dit, que aquest s'acabe. I seguiré escrivint per ací perquè aquest ací també m'ha ajudat a superar entrebancs i suportar galernes. 

Les coses, però, i des de hui mateix, seran d'altra manera...




Au, mone cap a casa, a vore si arribe a temps d'anar a Muro, que en la Fireta de Sant Antoni, Xarxa Teatre representa "El Dolçainer de Tales". 
Pot haver alguna manera millor per celebrar aquest acabar d'anar fent que l'obra de teatre que resumeix de manera millor l'esperit fester valencià i que quan nasqué esbandí d'una faiçó tan salvatge el reclosit festiu que escampà arreu on arribava noves fòrmules velles de viure el fet Festa?
No tinc remei...

Per cert, que hi tornaré amb més temps... Enguany toca Anunci...








.