.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

diumenge, 1 de gener de 2017

Ha començat l'any d'homenatge a Joan Valls pel seu centenari...



Diumenge. Dia de Capdany o Ninou de 2017.

I amb l'arribada de 2017, ens sumem des d'ací també, a l'any del centenari del poeta Joan Valls i Jordà. I l'encetarem de manera senzilla. Amb un senzill sonet...



Raó de vida i mort

No hi ha cap hora morta. Tot batega.
Fins l'estrella llunyana s'endevina
recolzada en el tel de la boirina
que la fa reposar i semblar cega.

La criatura de vegades creu,
pel gran missatge de la solitud,
que allò del fàstic paradís perdut
és, a la fi, una faula del bon Déu.

Hores inexplorades, trist resum
que cal omplir de màgia estelar,
alè dels vius o gènesi infinita.

Hores per aclarir l'atzar del rumb,
suprem rellotge i gra per allargar
la llum mortal al terme de la fita.

                         La rosa quotidiana (1990).
                         Joan Valls i Jordà