.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


diumenge, 1 de gener de 2017

Ha començat l'any d'homenatge a Joan Valls pel seu centenari...



Diumenge. Dia de Capdany o Ninou de 2017.

I amb l'arribada de 2017, ens sumem des d'ací també, a l'any del centenari del poeta Joan Valls i Jordà. I l'encetarem de manera senzilla. Amb un senzill sonet...



Raó de vida i mort

No hi ha cap hora morta. Tot batega.
Fins l'estrella llunyana s'endevina
recolzada en el tel de la boirina
que la fa reposar i semblar cega.

La criatura de vegades creu,
pel gran missatge de la solitud,
que allò del fàstic paradís perdut
és, a la fi, una faula del bon Déu.

Hores inexplorades, trist resum
que cal omplir de màgia estelar,
alè dels vius o gènesi infinita.

Hores per aclarir l'atzar del rumb,
suprem rellotge i gra per allargar
la llum mortal al terme de la fita.

                         La rosa quotidiana (1990).
                         Joan Valls i Jordà