.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

diumenge, 1 de gener de 2017

Ha començat l'any d'homenatge a Gloria Fuertes pel seu centenari





Diumenge, dia de Capdany o Ninou de 2017.


I ens sumem també a la celebració centenarial d'una poeta majúscula, la senyora Gloria Fuertes García. I comencem el seu record festiu amb aquestos versos, senzills i fondos...



La buena uva

¡Cuánto sé por intuición,
cuando estoy medio vivida!
¡Cuánto sé ya de la vida
cúanto de la defunción!
 —Un velorio es un velorio
y una cama es una cama,
y una vida cotidiana
¡cuánto tiene de Berceo!
un patio de vecindad o un museo
     —es lo mismo—...
Y aquí se acaba el cinismo.
                                           ¿Qué mas da?
Si estás solo, de repente,
aunque tengas mucha gente por detrás.

                                Gloria Fuertes.