.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


diumenge, 1 de gener de 2017

Ha començat l'any d'homenatge a Gloria Fuertes pel seu centenari





Diumenge, dia de Capdany o Ninou de 2017.


I ens sumem també a la celebració centenarial d'una poeta majúscula, la senyora Gloria Fuertes García. I comencem el seu record festiu amb aquestos versos, senzills i fondos...



La buena uva

¡Cuánto sé por intuición,
cuando estoy medio vivida!
¡Cuánto sé ya de la vida
cúanto de la defunción!
 —Un velorio es un velorio
y una cama es una cama,
y una vida cotidiana
¡cuánto tiene de Berceo!
un patio de vecindad o un museo
     —es lo mismo—...
Y aquí se acaba el cinismo.
                                           ¿Qué mas da?
Si estás solo, de repente,
aunque tengas mucha gente por detrás.

                                Gloria Fuertes.