.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimarts, 17 de gener de 2017

Foguerada a Canals...







Canals, a dilluns setze de gener de 2017. Vespra de sant Antoni Abat.

Fa temps que ho pense, i crec no haver-ho deixat mai escrit... Considere que és una veritable sort habitar entre aquestes muntanyes. Una coincidència d'aquelles que viure et regala com a detall ufanós. A poc de casa, sovint tens alguns dels espectacles remesclats de tradició més bonics que el món puga haver conegut! "Mera" sinó el cas de Canals... A un tir de pedra i tenim la magna foguera de Sant Antoni... I a qui li importa si és o no la més gran del món? Això només queda per a l'estadística i per a l'atracció del borinot turístic ocasional... L'important d'aquesta foguera és que és la de Canals! Ella mateixa, amb la seua història, el seu perquè comunal i creencial, el sentiment que provoca, la bellesa essencial que és la seua contemplació i la crema, el descomunal treball en ofrena a tot plegat, l'ambient inigualable que s'hi respira... I tot això, és inenarrable de veritat, i impagable també. M'és tantíssima sort poder reviure a cada cicle... Anar coneixent un poc més, agrandir el marge d'estima. Com que és tan cert allò que el dimoni sap més per anyat, experimentat i bregat que no per diable, cada edició du més records de les anteriors, però la capacitat d'emocionar de nou, de recrear els goigs passats i esperar-ne de nous,..



Ai Canals, quina sort que tal tradició haja pujat amb el poble i ara siga saba que fruita dolcesa... Vítol a la teua gent, la gent del poble que crida ben fort o bé calla engoladament... 

Enguany ho he pogut observar tot amb atenció... Això de parapetar-me rera el cotxot dels bombers... A veure, jo sóc més alt, doncs no m'ho taparà! I res, ni espentes ni moviments estranys de gent que entra per la que ix al ball del calor de l'encesa... Què m'he trobat? Això mateix, sensacions d'aquelles que m'omplen mentre el foc va pujant per la pinassa camí de prendre les tarongetes del caramull i els nuvolams que crea la combustió, s'arrepleguen, s'estiren, s'arronsen, s'engrandeixen, se'n pugen, se'n van, gegants fugissers i rebolicats, cap a un cel que s'enjogassa amb la resina com es fa espurna i com dansa. Davall, l'arbre maig ja s'entreveu entre les costelles. Els bombers banyen encara més tot allò que cal protegir i poc a poc, la gent deixa buida la plaça. Sense dubte, eixe m'és un dels millors moments de l'any...





La foguera "Milagrosa Torrentina" s'ha cremat. Siguen bones les brases per torrar l'esmorzar de demà, i Vítol a la gent que fa festa i poble...