.

.
"Desperta't i emplaina't posa't el dia a l'hora / i obre el frigorífic i el rebost i calcula les compres del matí/
—no només les que et calen sinó "allò" que veuràs / cridant-te en mostradors aparadors i lleixes i que recordaràs/ "necessitar" de sobte...!".

David Mira Gramage
.


.

.

dissabte, 21 de gener de 2017

Desgel perillós, aigua la festa...




Ontinyent, a dissabte vint-i-u de gener de 2017.

Algunes coneixences m'heu mostrat la vostra intenció de diumenjar prop del meu poble per anar a tastar la neu... No vos ho recomane en absolut. Plou.

I què passa si plou, que en el teu poble no la deixen caure? Sí, no com al teu que l'empomen, que diria la facècia... El que passa és que neu i aigua són una combinació una mica dangerosa... No hi ha neu més que a les cunetes de les carreteres al meu poble, i una miqueta a la Solana Alta, per Sant Esteve. Si vols veure neu cal que puges a Bocairent o Fontanars dels Alforins, i encara als alts. Demà, aquests sectors estaran de turistes que donarà ois... Però insistisc en la pluja. S'hi suma la desagradable del desgel amb la que plou immediatament i que no és poca. Tant que me n'he pujat al Pou Clar i al Pont del Salt del Bou i el Pont Vell per tal de treure unes fotos que vos demostre l'estat de la qüestió...




Heus ací algunes imatges remesclades. L'assut de dalt dels pous, el pont i el Pou Clar mateix, coberts d'aigua caballera violenta. Sembla un poc que repetisca l'episodi de pluges de fa vora un mes, però la força és menor, i així i tot pot resultar criminal... Com espectacle, això sí, no té preu si el voleu viure...




He baixat, banyant-me com un poll, per veure i fer-vos veure des del pont del Salt del Bou com baixen el riu i el barranc de Morera, com s'ajunten allà al Carril. El pontet de la Costa es veu menudet... Però la foto, malgrat la quantitat d'aigua, deixa ben clar que aquesta inundació no és com aquella, que ha deixat al centre la neteja absoluta de ramatges, esbarzers i canyars que succeí llavors...




I finalment, el pont Vell d'Ontinyent, amb les canyes d'adés enganxades encara al tallamar central esperant les d'un ara que no arribaran, més que res perquè ja no en queden, no...





Així que ja sabeu, penseu-vos si paga la pena pujar cap ací i trobar-se amb poca neu, molt de fred i una humitat forta. Igual m'equivoque i amb aquestes fotografies encara us he fet més goleta i tot de veure tanta cosa junta...