.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 23 de gener de 2017

Bon ciri que hem montat amb les "felicitacions" bocairentines...!






Ontinyent, a dilluns vint-i-tres de gener de 2017.

Puix senyor, això va anar i era que comencen les Nits del Ciri a Bocairent. 
Tal novetat vol dir que ahir tocava acaptar pluja assídua, fred insistent, neu a les vores del camí i ja bruta de tant xafada... I que les festes de sant Blai es troben, com sol dir-se, a girar de cantó i tocar mare. 

Potser és ara l'hora de contar-te, i justificar també, una xicoteta iseta que hem perpetrat el senyor Juanjo Alcaide i un servidor, amb el vist-i-plau només no..., amb petició formal de la Junta de les Festes al sant que ens combat el mal de la gola, i que ha acabat rodant i rodant a tall de bola nevatera, i... 

Recordes les felicitacions a Bocairent que vàrem fer l'any passat? Una per cada dia de les Festes de Moros i Cristians? Ui..., va resultar tot un èxit el joc. Sembla que entre el veïnat enxarxat va caure bé la idea, el joc de la imatge i el text i la ironia que destil·laven... Durant tot l'any que vàrem anar rebent felicitacions, i això ens va inspirar (no cregues que no som...), a crear els Emotibolos de Sant Agustí també... 

A mi, m'havia engrescat treballar la idea dels quadres aquells de Magritte "Cecí n'est pas une pipe" i jugar amb ella. 
La festa de Bocairent "n'est pas une fête" qualsevol. És molt i molt més i es pot veure des de perspectives polièdriques... Per què no agafar-ne'n alguna i plasmar-la? Jugar amb les paraules i les imatges sempre ha estat un exercici entretingut, no? Doncs anem a entretenir-nos...


I res, d'ací nasqué la sèrie que ja coneixes...



Començava amb un treball ben lluït (està mal de dir, però ens ho vàrem currar molt), de caixes i papers d'embolicar fanalers inventats... Va ser el primer que ens eixí, i en acabar-lo, vam flipar de valent... Ens atreviríem a seguir el joc...?




Entrada: llarga, amb fred, música, roba, què feeeeem? Home, usar l'entrada per excel·lència del major tòpic bocairentí, l'arc/aqüeducte d'entrada a la plaça...




Ací, l'atreviment ja se'ns anà de les mans a la gola... No sé qui dels dos patia aquells dies de carrasperes. I si els "Vitolins" de tota la vida, d'aquells que la gent porta a l'església a beneir el dia de sant Blai, tingueren sabor d'Herbero. La idea està patentada, avisem. Igual prompte en trobeu de "Vitolins" en circulació...





Ausades les estampides de les disparades d'arcabusseria i/o alard... Farien espantar més d'un animal... I poc a dir del darrer dia de les festes, quan tota la il·lusió acaba substituïda per una mescla de pena i cansament que s'agreuja quan comences a baixar de l'ermita del Sant Crist... Pitjor seria si, en arribar baix al pont te n'adones que t'has deixat els llums encesos...




Ai, si ho passàrem bé amb la juguesca. De vegades semblem xiquets. Jo arribe a pensar que ens tocaria pagar impost per tals estones de divertiment...

Però alto... Mesos després, una nit freda de novembre (no tan freda, ni de bon tros, com aquestes d'ara), vaig trobar-me amb Juanjo Alcaide en la presentació d'un llibre de contes infantils a un poble desacostumat. La troballa acabà davant una de les millors pizzes que he tastat mai... I em conta l'home que des de la Junta de Festes li demanaven si podíem ampliar el joc aquest a altres quatre actes més, que volien usar del nostre joc pel programa de festes i tal... Torna-li la trompa al xic... , altra vegada a expremer d'aquelles taronges passades...? Ara caldria veure si fem alguna cosa pel 17... Doncs beeeeeeeé, que diuen les cabres; no hi ha cap problema.... Digues una vesprada que puga pujar a l'estudi (o baixar, que ara ja no sé si estic a Ontinyent, a Biar o a viceversa) i jo pose les cocacoles de cirera...

I res, dit i fet, que hem seguit amb el joc...! I aquests són els resultats... 

El primer dels muntatges ja l'has vist, el dedicat a les Nits del Ciri, amb una de les meues palmatòries de col·lecció (aquesta comprada a l'Escuradeta de València el dia de l'homenatge a Paco Muñoz i abans de trobarme amb Mati Alcaraz per la plaça de la Reina...), i una mitja lluna de cera que si et conte d'on la vàrem treure no t'ho creuries, per això ni ho intente...




I ja em diràs com ens n'hem passat amb la Publicació, carregadeta de periòdics amb una excel·lent fotografia del senyor Alcalde bocairentí atracant-nos a Juanjo i a mi a l'inici de l'Entrada de l'any passat, i amb una frase divina, procedent de la cançó "La Fera Ferotge" de sant Ovidi Montllor, venerat tant a Photofinish com a Can Carrasca, que simula un pregó municipal, bé ho saps... 

A veure, no seguisc l'ordre real festiu perquè aquest no segueix la lògica... Per a la presentació de capitans ho tenia jo molt clar. Una entrega d'Òscars, però per a tan emotiva com luxosa gala, enlloc d'aquella figureta en conill millor si deixem l'espasa per a altres actes i la cobrim amb una manta que passarà fred, l'homenet. I res, que va i la figura se'ns transforma en l'Home de la Manta... 




Ei, i no et perdes els afinadors oficials morocristians d'orelles que se'ns ocorregueren per representar el concert que inaugura les festivitats....




El cas de l'Acapte mereix puntualització... No has pensat mai que la safata aquella que es passa per arreplegar diners és com si fos la d'un cambrer? Doncs a eixos qüens que hem jugat... Dos gots plens de dinerets i un munt de programiues de festes per a donar a canvi... Si et fixes en la portadeta, no és el cartell d'enguany, no... És el que presentàrem nosaltres dos a concurs enguany i que celebra, ara com a anunci, els deu anys de Photofinish... 




El que mai no hauríem imaginat és que, aquestes imatges, acabarien acompanyant la programació formal, oficial i canònica de les activitats festeres en el programa-revista d'enguany...!!!!

 Mare tape'm!, Això sí que és un bon ciri, sí..!















Si enguany ens pega per fer alguna cosa, que no sé jo com anirà el procés creatiu, si ens trobem massa inspirats i tot això... Supose que estarem més primmirats... Igual intimistes i tot...

1 comentari:

Mariano-Bocairent ha dit...

Esteu fets uns artistes.
La veritat és que mola un montó!!