.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

diumenge, 15 de gener de 2017

A Biar, saludant el Rei Pàixero...







Biar, a dissabte catorze de gener de 2017.

Si Biar és bell, de nit, amb tant de fred, ho és més. Net com l'aire d'un cel lluminós de gener... I si és la vespra de la santantonada, passejar-lo tranquil no té terme comparatiu. 

A poc a poc he anat apropant-me al Plàtan. Vora l'arc que s'arraïma la gentada, cada vegada més neguitosa. I jo amb ells. A poc a poc també, vaig trobant-me amb coneixences. Alumnes que no creuen que haja deixat la meua dissabtada per pujar a gaudir del què tant s'estimen, pares que, en presentar-me, no deixen de mostrar-me l'estranyesa que un algú com jo, per ací present i pel que de mi els han arribat a contar de com faig, siga el professor de castellà dels seus fills... 


Quan el fred més apreta, van encenent-se els fatxos en el carrer del costat i m'hi arriba la sentor i l'escalfor, mentre observe amb quina estima, qui guiarà el cavall reial, acarona el rostre de l'animal, per tranquil·litzar-lo si li entrara por per la traca que anuncia l'inici de l'acte. Mai no l'havia vist començar amb tants anys com fa que seguisc aquesta màgica comitiva de focs i melodies d'alegrança. Calla la gent, creix l'olor intensa d'aquest foc elevat que llumena el terra i obscureix el cel... Desseguida dues dolçaines sonen la Muixeranga, engolada, fosca com si l'ànima els hi anara... Els Homes Ocells, els Pàixeros, fan acte de presència, i els Palafreners. El Rei puja a la seua montura, s'estova aquelles barbes teixides d'una blancor impossible, pren la senyera amb respecte i comença a saludar...


Avança amb pressa la companya i tire, cama...!, al darrere, fent mans i mànegues per arribar a la plaça i escoltar els Vitols al patró dels animals de pota... Després, mentre segueix la lluminosa sagueta pels carrers foscals de la memòria,vinga a córrer per arribar Torreta avall on hi ha les manisetes del santet. Hi ha foguera, passe diverses fogueres d'aquelles muntades sobre tres sacades de sorra i branquillons descimalats. En totes elles m'ofereixen alcohols i roses; els agraïsc mes els evite. Tot és anar saludant rostres que s'alegren de veure'm... 

Arriba el Rei, dansen els Ocells, i me n'admire de com hi ha tanta bellesa en les coses més menudes i senzilles. Sempre cap en pot petit la tanta estima... 

Passa el Rei i segueix encara la caterva joiosa... Faran encara camí abans d'acabar amb la cordada l'acte. Jo m'acomiade fins demà, si podrà ser, del poble, que m'esperen al del costat per seguir festa...

M'estan venint uns versos...