.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dimecres, 7 de desembre de 2016

Xiquetes, xiquets... Veta i Arquets!!!!






Ontinyent, a dimecres set de desembre de 2016. La Vespra.

Dissabte converse amb Noemí. Em demana si tinc algun dibuix per casa que rode al voltant dels balls de la Veta i dels Arquets. Segur que als xiquets i les xiquetes que els dansen els agradaria colorejar-ne algun... Uf..., ja fa tants anys que no em treballe res dels balls, tant com m'agraden. A veure, no tinc res que no hàgem usat ja... Sí, em diu; vol treballar a classe alguns dels balls tradicionals ontinyentins, i ja té preparat algun dels dibuixos que vaig fer, en el pleistocé vital, dels Cavallets... Doncs mira, si en veritat t'abelleix, puc posar-me ara quan descanse a dibuixar-te dues imatges noves...! No, si no és molèstia..., qualsevol cosa que puga fer-se pels balls i pels qui els ballen, sempre em trobaràs dispost a fer-la, i ben content i pagat (sempre que siga a fi de bé i que no ningú puga treure benefici econòmico-medallístic de la meua feina, bé que ho saps, que ausades com ha hagut qui...). I res, que em vaig posar a ratllar en paper... A veure..., que no siguen parelles sinó grup, que ja hi ha molt fet per eixe cantó..., i si sí, i si no, arriba el diumenge pel migida i, amb tot enllestit, li ho faig arribar.

Em diu que a la xicalla li ha agradat molt allò que he plasmat i que tots estan vinga a pintar-se... I que hi ha més xiquets pintant-ho en passar-ho a altres mestres... I que ella mateixa s'ha reconegut en un dels dibuixos..., bé, no era la meua intenció, ja fas prou en estar dansant al meu betlem..., però m'has donat una idea...

I res, que ací et passe els dibuixos, per si poden fer-te patxoca o poden servir-te d'entreteniment, a tu o a algú a qui pugues o vulgues fer-los arribar.



I demà per la vesprada, si ets a Ontinyent, fes el favor d'aplaudir de valent els dansants d'aquests dos balls, els més menuts i esforçats de tots...! Treballen de valent per mantenir viva aquesta part tant emotiva i valuosa de la nostra cultura d'arrel tradicional. No trobareu ball ni música com la dels Arquets, un dels meus himnes. No hi ha res de més divertit i arriscat com la Veta..., no oblidaré mai els anys que vaig passar al seu centre i la visió del món que tenia mentre sostenia el pal... Eh!, quan el pal era pal i el sosteníem sense artifici sobre la cadera...

Gràcies als xiquets i les xiquetes que mantenen la il·lusió. I gràcies a Noemí per un esforç minusvalorat pel comú, però que tant els xiquets com els pares i molts de nosaltres li remerciem agraïts. Ella sí que és valenta i forta com una carrasca! Ella sí que estima la terra, l'arrel i la saba que ens fa créixer com a poble. Quan jo siga major (i em caldrà, però, mercar-me una armadura de coratge i voluntat), vull ser com és la meua germana...