.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

diumenge, 4 de desembre de 2016

Tot (re)cordant Joana Raspall






Ontinyent, a diumenge quatre de desembre de 2016. Santa Bàrbera.

El verb "recordar" no s'escau quan parle de la poeta Joana Raspall i Joanola, que tal dia com hui va morir. En aquesta pàgina la trobaràs sovint, com a poetessa cabdal que m'és i com a persona estimable que fou. Aleshores, millor "cordar", de "corda" i de "cor", per tenir-la de nou present i homenatjar-la... I com sempre, homenatjar-la amb ses paraules, fent-te la tan propera com jo me la sent... Tres poemes, meravellosos, et passe del seu "Jardí vivent" (2010).




La distància

Si tenim l'amor lluny, costa conèixer-lo;
el filtre de l'espai l'idealitza,
i cada vol de papalló ens distreu.

Quan el tenim a prop, ens enlluerna;
la seva resplendor la ment encega
i sols se'ns mostra sensorialment.

Quina deu ser la més justa distància
que anivell sentits i sentiment?





Afirmació

No vull que la buidor m'arrossegui a l'abisme
o falsos mirallets em torbin la volada.
Jo pressento, a l'entorn, batec de coses certes,
tal com l'hivern pressent la futura brotada.

No em digueu que estic sola! Al meu costat caminen
altres éssers com jo, i l'aire no els ofega;
amatents a lluitar contra foscos marasmes,
ofereixen el pit esforçat a la brega.

Jo també toparé amb les altes muralles;
sé que vessaré sang i em courà la ferida...
però vull avançar armada d'esperança
i d'orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida.







Vull

No vull durar com una pedra. Viure!
Fent i desfent els llaços, com la boira;
fent i desfent camins, com la riuada;
fent i desfent cançons, com els ocells.

No vull passar serena com la lluna,
sinó esvaïda en plor, com la rosada,
o exultant, com les flors en primavera,
i forta i juganera com el vent.

No vull anar llençant bocins de vida
com fulls de calendari, tan inútils,
quan han complert la tasca marcant dies.

Vull deixar amor i somnis i paraules
que durin més que jo, al cor dels altres.