.

.

LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT

La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap.

Vicent Andrés Estellés.

.


dimecres, 21 de desembre de 2016

Però no havíem resolt ja el tema entre Banyeres de Mariola i Bocairent?



Ontinyent, a dimecres vint-i-u de desembre de 2016. Solstici d'Hivern.

Hi ha coses que per molt que vulgues, en rascar una miqueta, o en ploure de valent, brollen de valent. Ocasionalment, val, però dollen... I tu, si saps nedar o no, millor que t'assegues a veure com va la dansa, perquè igual tampoc no va per on pugues arribar a pensar...

Ho dic en referència a una informació que acabe de veure al Facebook sobre Banyeres de Mariola. Allí, i tal com es fa a altres pobles, han volgut treballar-se allò de la "participació ciutadana". Sí, a través de la proposta de projectes que la ciutadania planteja i tal, i que tant s'ha lloat com criticat arreu...

Els resultats són d'allò més previsible... La major part d'històries són d'un pragmatisme absolut; coses d'aquelles "que fan falta"..., com ara millores a l'Escoleta Infantil Municipal, un nou centre de tractament i cura dels malalts d'Alzheimer, un aparcament al mercat municipal, instal·lació de clavegueram, voreres.., i alguna hi ha entre aquestes de curiosa i, molt lògica tractant-se d'un poble amb una geografia tan abrupta: pintura no relliscable en alguns dels carrers més costeruts... Algunes de les propostes afronten peticions davant actuacions d'aquelles de les que solen deixar-se per a més endavant..., rehabilitacions de molins, remodelació, conservació i neteja de la Font del Sapo... De tot hi ha.

Tant de tot que deu persones han demanat, literalment "un procés judicial contra Bocairent per recuperació del terme".

Xe! Què no s'havien fet les paus, fregat arestes i guardat a arxiu les diferències passades entre els dos pobles? No s'havia agermanat a través de la dansa aquest any la gent i tot? Ara em veniu amb histèries i històries d'aquestes? Pobre Ajuntament de Banyeres, embarcar-se ara en camises de tantes vares, i de moltes més si contem que caldria moure límits provincials espànyics i tot en l'operació... Com hi ha qui demana tal qüestió? Precís serà? He, he, he...

Vist i vist els resultats, i analitzant-los per damunt damunt, sembla que la cosa dels vots haja anat molt en comandeta. Un grup de persones tenen una inquietud?, doncs han anat a votar en grup també. És així com m'explique, per exemple, que haja guanyat, i per majoria rebentadora, la petició d'instal·lació d'un parc de cal·listènia al Poliesportiu, que és cosa bona i de profit, però massa puntual com per no pensar una preparació prèvia. Preparació que em sembla fins i tot positiva quan es pensa en el benefici comú, com en aquest cas. O en una necessitat...

En el tema de la judialització banyeruda-cardaora, no serà que deu persones han volgut fer mofa i escarni contra aquest sistema "novell" d'exercir la democràcia social...?