.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dilluns, 5 de desembre de 2016

I quins cartells purissimers que s'han espolsat a Iecla...




Ontinyent, a dilluns cinc de desembre de 2016.

Quan trac en dansa alguna cosa de "Carrer Cartelleria" a "Animafesta" no és que vulga dur els trastos d'una habitació a l'altra de la casa, que he matinat per a aixó mateix, que aquest matí comencem les obres... No. Solc fer-ho per destacar algun cartell que m'ha complagut especialment. I aquest és el cas...

Jo que pensava que la boutade valenciana fallera de fer quatre cartells (i un munt de sucedanis més) sense més motiu que el de donar-se a conéixer encetaria una moda en els pobles més del puntet i només vaig encertar en un cas desastrós... Ara que Iecla ha tret quatre cartells per anunciar la festa de la Puríssima Concepció, veig que la idea, ben pensada, duta i executada, pot donar molt de sí. Com a mínim oferir-nos un art cartellístic d'alta volada resumit en una petita col·lecció de meravelles. Tinc clar que Iecla, pel que fa als cartells festers, mai no em decep.

I sí, em complau moltíssim l'obra de Martín Manuel García Santa que ha triat la Mayordomía de la Purísima Concepción ieclana. Justment aquest tipus de cartells, el trobar-los, el sorprendre'm i el meravellar-me amb ells, és el que fa que continue viu el meu blog cartellístic. La recerca i el goig de la troballa són la base de la meua il·lusió, atés el mal material que en els darrers anys anem constatant com a majoritari...

Aquest tipus de cartell té tot el què m'agrada: queda evidenciada una unitat formal indiscutible, on cada individualitat, basada en un símbol entenible pels qui coneixen la festa, té personalitat pròpia, que no cedeix en trobar-los tots junts. El símbol, d'aparent senzillesa, i sempre relacionat amb l'origen militar soldadesc de la celebració, és protagonista cert de la festa però, excepte en el cas del fum del trabuc que conforma la imatge patronal, sempre són detalls que poden passar inadvertits, sobretot davant la cartellística festiva. Detalls tots ells verticals, per cert... I en tots, la presència unificadora d'un allò volàtil i colorista que els abraça: fum que puja al cel (i el mostra als fidels), papallones, llavors que s'escampen, coloms... L'ús savi dels colors, la tipografia, les bandes laterals que dignifiquen... Tot en ells és del meu grat i per això insistisc en què els contemples.

De tant en tant, el goig...