.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dissabte, 3 de desembre de 2016

I el plàstic que recobria el Nadal va començar a derretir-se...



Alfafar, a divendres dos de desembre de 2016.

Amb això que l'esperit nadalenc no existeix ja i tota la mandanga que tan clara se'm va mostrar en la visita del passat dijous a un dels temples màxims del hui mateix, un centre comercial buit de bonesa i farcit de vanaglòria, vaig volent fer-me un raconet per les poques tendreses que van arribant-me. La sensació era de buidor total..., muntanyes d'inservilitat arrebossades amb velluts rancis i trenades amb corda de penjar daurada a l'espera d'un consum postural... Res d'això no va amb mi, i si mai m'ha estat roda de molí amb què combregar per la pau del món, ara m'és rebuig absolut, a aquests aixòs i a tots els allò que no siga honestedat i, en la mesura del possible, veritat...

Per això ho he passat tan i tan bé aquesta vesprada de mirada compulsiva i compra eficient. I amb excel·lent companyia, que de tant en tant anava oferint-me un reguitzell de gestos infantils de meravellament que m'omplien a poalades l'ànima. He carregat el cotxe a cormull de material de construcció... Dilluns, sense falta, s'enceta la darrera de les fases d'aquesta obra de la seu que és Can Carrasca, en concret del despatx i el menjador. En vindre temps millors, encararem amb seriositat tot el què s'escau reformar. Mentre tant, aprofite per reformar-me jo mateix i, de pas, anar pensant on montaré enguany l'arbre...

Ens ha tocar, de tanta gent com érem a la compra, anar amb dos cotxes. Jo, he aprofitat per encetar aquesta celebració nadalenca meua tan estranya enguany, sense betlem, amb un dia de Nadal tan matiner que em pillarà treballant... EBé que sabrà fer-se diferent, i enguany, a més, no porta condol, que reverdeixen ja les branques... 
I com fer per no fer el d'un sempre que no existeix i que no desitge? Doncs aportant nova saba i nou enginy... I per què no fer el viatge escoltant el disc nou que t'has mercat, el "Crhistmas" de Pentatonix? Ausades el nom, que sembla un dels risibles antropònims del llogarret d'Astèrix mateix...  Bé, un nou producte plàstic nord-americà? Una nova producció a la moda del temps que corre i se'n fuig que no els dóna temps ni d'assentar-se? Tot apunta que sí... Un grup vocal de quatre xics i una xica, que segueix tooooots els tòpics americanoides... Gent guapíssima i jove i superguai i trending tòpic i..., amb el blanquet al mig presidint la foto de promoció, la rosa xupixuli a la vora, el negre al costat més allunyat, que no el treuen mai en els vídeos, i un greu i un contralt d'allò més interessants per la consecució perfecta del clixé. I tant que sí... Només que les tesitures i les partitures els fan d'allò més interessants, i, sobreto,t l'elecció dels temes.

Siguem clars. Si m'he mercat tal pressumpta balostiada és per l'"Hallelujah" de sant Cohen. La versió em va deixar frapadet del tot en publicar-la la productora dies abans de la pujada als infinits del mestre... Però en anar escoltant del disc, he vingut a quedar-me acollonit... Quina bellesa formal i d'esperit... Les tòpiques concessions a la tradició queden en un parc no res... Només l'encet de l'obra amb un "O come, all ye faithful" esplendorós, un "Adeste Fideles" amb ressonàncies sabanenques africanistes que m'ha instigat a  repetir-la i repetir-la i repetir-la... Però, i el "White Crhistmas" dels Manhattan Transfer? Unes remescles de neotradició, croonerisme no-atroç i cantants victorians british,  dels de porta a porta... ("God rest ye merry gentelemen" esbatana l'esperit...). Peces com ara el "Coldest Winter" et deixen assegut... Bé, per a què esplaiar-me més? Se m'ha derretit el plàstic i he trobat valors d'importància a l'obra. Ara serà cosa de seguir escoltant per trobar, per acomodar el meu esperit als jocs vocals pinyolístics aquests de beatbox... Xe; i que cada any he tingut la sort d'encertar en aquest tipus de compres... En necessitar de tradició, els "Motxileros" del Pinós van reomplir-me, que volia de classicisme, aquell cd de nadales de Marina Rossell va meravellar-me; el darrer Nadal complet va comptar amb l'elegància del Michael Bublé, i enguany, el cosmopolitisme, el daurat sobre blanc pur i la llum que transmeten els Pentatonix, crec que permetran unes bones estones pel que fa al fet de la banda sonora on assentar les possibles experiències...  Sempre, clar, que les obres no s'allargassen i que no m'impedisquen acabar la feinada aquella que m'està corcant els ossos morals...