.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

diumenge, 25 de desembre de 2016

I cantarem pel Nadal (XII): "Tà Baptista".




Ontinyent, a diumenge vint-i-cinc de desembre de 2016. Nadal.

Altra cançó per la que no tinc mots ni comentari, que arribà i es quedà a formar part de la meua melangia positiva, com la que sempre he sentit al veure el capvespre d'un dia de Nadal...


Tà Baptista
(Nadau)

I a tots los aveths,
Qui arriden, qui arriden,
I a tots los aveths,
Qui arriden deu hred.

E lo pair Nadau,
Qui vola, qui vola,
E lo pair Nadau, 
Qui vola, là haut.

Sus los amorós,
Que nèva, que nèva,
Sus los amorós,
Que nèva, tot doç

E lo monde autorn,
Que vira, que vira,
E lo monde autorn,
Que vira, tròp cort.

Jo, tot au dehens,
Que t’aimi, que t’aimi,
Jo, tot au dehens,
Que t’aimi, tostemps.

Hens la crampa au som,
Baptista, Baptista,
Hens, la crampa au som,
Baptista, que drom.