.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dilluns, 19 de desembre de 2016

I cantarem pel Nadal (V): "Barrabàs".




Ontinyent, a dilluns dèneu de desembre de 2016.


De menut, havia escoltat i em feia gràcia la cançó catalana del "Rabadà". En ella, l'ajudant del pastor, un nen bastant malcriat i contestatari sense trellat, ens divertia posant en solfa les afirmacions bonistes d'uns pastorets que s'havien cregut que Betlem està ací mateix, veus? Tan bon punt puges aquella muntanya. Pobrets meus...

Clar, la sorpresa em vingué amb la primera visita al Tirisiti... Recontra... Però si és la cançó del Rabadà, però amb una versió rara... Rara? I tan tradicional d'Alcoi com és! I ací, el xiquet té permís per esplaiar-se en els seus renecs... Si el Jesuset naix per ara, per ara també, el lladre que el poble de Jerusalem va preferir alliberar quan allò del judici de Ponç Pilat i tota la pesca que en quatre mesos toca rememorar a les pel·lis pasquals de la tele, com a mínim; Barrabàs, també seria menudet, no? I per què no podria ser aprenent de pastor ell? I per què no li podien oferir acudir a Betlem a adorar el seu futur contrincant en l'estima i la preferència del populatxo?

Adore les versions d'unes coses i d'altres si estan fetes de manera intel·ligent. Aquesta, permet-me que la considere sublim perquè ha estat integrada perfectament dins la cultura popular. La ironia més punyent feta cançó nadalenca... No és el cas de la versió de vídeo que vos afig, que em resulta rara acostumat a d'altres més antigues i sense tant de text... Més que res perquè jo, al Rabadà Barrabàs, encara acostume, i ja no sé de què tatxar-me per això, a posar-li la veu del Tirisiti mateix. Però de ben segur meresc una paraula lletja... He, he, he...


                  BARRABÀS

   - Barrabàs si vols venir,
     a Betlem se n’anirem.
                       -Jo primer vull esmorzar!

    -A Betlem esmorzarem
     i a Jesús adorarem.
                     -El camí està ple de neu!


   -La calor la desfarà.
      Tu portaràs la banqueta
      per sentar-se Sant Josep.
                             -Que estiga dret que jo també estic!

   -Tu portaràs la cresola,
    per llumenar el camí.
                    -Aneu a fosques que jo també hi vaig!

  
 -Tu portaràs la barjola,
  i l’omplirem de torró
                     -Això sí que m’agrada a mi!.